Nascut a Miravet l'any 1908, Roc Llop i Convalia, militant de la CNT, va estudiar magisteri a Tarragona, on durant la Guerra Civil va exercir d'inspector de primer ensenyament. Va ser autor d'assajos i articles sobre la renovació del sistema educatiu de la República. La seva militància el va portar a l'exili, on després d'una estada als inhumans camps de refugiats de la Catalunya del Nord va ser enrolat per l'exèrcit francès, ja en guerra amb l'Alemanya de Hitler, en una companyia de treballadors estrangers que va ser enviada a treballar en una fàbrica de Morhange i, després, a fortificar la famosa i inútil línia Maginot. Ell i els companys del seu grup van caure a les mans dels alemanys al cor dels Vosges i van ser enviats a Gusen, el camp annex al de Mauthausen. Llop, un home baix i prim, «físicament molt poca cosa», com recordarà anys després Montserrat Roig a Els catalans als camps nazis, hi va sobreviure, malgrat haver estat dues o tres vegades a la barraca dels invàlids per ser gasejat. Va viure quatre anys en aquell infern, des del 1941 fins al 1945, quan l'exèrcit nordamericà va alliberar el camp.
Hi ha textos literaris anteriors de Llop abans de la Guerra Civil, però és ja durant els primers dies d'exili que comença a escriure, en una mena de dietaris, les seves experiències als camps de refugiats francesos. «Però els escrits es perden enmig d'aquell trasbals», explica Josep M. Sàez, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Miravet i coautor, amb Emigdi Subirats, de l'estudi Roc Llop i Convalia, l'exili d'un poeta miravetà, guardonat amb el XIII Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila. Un cop alliberat de Gusen, Llop es trasllada a París, on s'implica en la fundació de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics. Allà dirigeix el butlletí informatiu de la federació, Hispania. També se'l troba a la seu central de la CNT a l'exili, on és el responsable de la biblioteca i la secretaria d'organització i finances. A partir dels anys seixanta, promourà l'edició de Terra Lliure, un butlletí interior dels catalans llibertaris. També reprèn la seva tasca literària: «No és autor d'una obra gaire extensa. Ell mateix acaba editant-se els seus llibres», apunta Sàez. Així, Llop edita Poemes de llum i tenebra i Mission ratée de l'home sur terre (en francès). El primer obté la Flor Natural dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a París, l'any 1965. Nou anys després, amb un recull de contes sobre els camps d'extermini, guanyarà l'accèssit Víctor Català dels Jocs Florals d'Amsterdam. «Dos premis d'una vàlua, just quan la llengua catalana només trobava la seva expressió a l'exterior, que el consagren com a literat de l'exili català».
Però de Llop sobresurt la seva peripècia vital als camps d'extermini, que fins ara gairebé només ha estat recollida en el llibre de Roig. Quan Llop escriu sobre tot aquell horror «sempre ho fa destacant-ne una part positiva». «Ell és un humanista i sempre fa una crida a la llibertat i a la fraternitat», explica Sàez. Els records es poden rastrejar també a les necrològiques que Llop dedica als exdeportats que van morint a l'exili. En el dedicat a Amadeo Urzay, rememora els primers dies de llibertat, en què ell i altres supervivents dels camps nazis fan cap al poble d'Aÿ, al país del xampany, on els acull una família catalana fabricant de taps de suro: «Després de tants anys de camps de concentració, de companyies de treball i de camps d'extermini, de mala vida i patiments, era la primera vegada que sèiem en una taula amb estovalles, tovallons i coberts, els quals ja havíem oblidat com s'havien de fer servir», recordarà el miravetà.
Roc Llop torna esporàdicament i discretament (tant que a hores d'ara és impossible trobar una fotografia del poeta) a Miravet a partir dels anys setanta, on passa prou desapercebut. Els seus familiars parlen de tant en tant que ha vingut «el parent de França» a passar uns dies. Poc abans de morir a París, el 1991, l'Ajuntament de Tarragona el convida per participar en unes conferències sobre l'exili. Ell no pot acudir-hi per motius de salut, però dóna a l'Arxiu Històric de Tarragona el seu fons personal, que ara han consultat Josep M. Sàez i Emigdi Subirats per escriure l'assaig. Una obra que es publicarà enguany com un dels actes que es programaran per recordar la vida i l'obra de Roc Llop i Convalia, poeta i supervivent de l'horror.
)
