Les Terres de l'Ebre han experimentat un creixement demogràfic poc substancial en els darrers cinc anys, a més, s'ha concentrat a les dues principals capitals, Tortosa i Amposta, en alguns nuclis de les rodalies, com ara el cas d'Aldover, i en punts de la costa, on el pes de les segones residències no està renyit amb l'increment del nombre d'empadronats: en aquest grup hi hauria sobretot l'Ametlla de Mar, l'Ampolla i Sant Carles de la Ràpita, principals pols d'atracció turística fora del delta a la costa de l'Ebre. També el Perelló, el que més ha crescut en termes relatius en cinc anys. La resta de municipis, en general, presenten creixements sostinguts poc significatius o decreixements que han afectat d'alguna manera un total de divuit municipis ebrencs entre el 2002 i el 2007.

De fet, Gandesa, la capital de la Terra Alta, és el municipi de la demarcació que ha perdut més habitants, en termes absoluts, entre principis del 2006 i del 2007, amb 51 empadronats menys, i Bot és el poble de la província que n'ha perdut més (81) en cinc anys, un 10% de la població. Això fa una radiografia de quina és la tendència a la Terra Alta. La davallada progressiva de residents també va afectar amb el canvi de segle pobles destacats de la Ribera d'Ebre com ara Flix i Ascó, tot i la importància dels sectors industrials. Tots dos van protagonitzar una sensible reacció demogràfica el 2006.

L'Ebre, que ha superat per primer cop els 180.000 habitants i va créixer un 7,82% en nombre d'empadronats en cinc anys, continua notant el fre que suposa la proximitat –i a la vegada la llunyania efectiva per culpa d'unes prestacions de transport públic i d'infraestructures més aviat deficients– del Camp de Tarragona, un dels grans pols demogràfics del país i de l'Estat.