El creixement ha estat espectacular els darrers anys a la demarcació, però no ha afavorit gaire el reequilibri territorial. Les ciutats més grans i els municipis situats vora les grans vies de comunicació són els que més població han guanyat, però les zones rurals, sobretot les menys accessibles des dels grans eixos viaris, han continuat tendint a increments més aviat minsos o fins i tot decreixements, sobretot al Priorat, la Conca, algunes parts de la Ribera i del Baix Camp interior. Així, el 2006, pobles com ara la Bisbal de Falset (-7,89%), l'Argentera (-7,74%) i Pradell de la Teixeta (-5,06%) van ser els que van perdre més població. Des del 2002, Forès ha perdut un 11,29% dels seus habitants, la Febró, un 11,11% i Llorac, un 10,32%, una tendència marcada i generalitzada a bona part del Priorat i la Conca. També perden força població Bot (10,14%), la Pobla de Massaluca (8,97%) i la Torre de l'Espanyol (8,47%). Al Baix Ebre i el Montsià, només decreixen municipis de més difícil accés com ara Paüls, Tivenys i Mas de Barberans.

Curiosament, el poble que ha crescut més en els últims cinc anys –un 146%, ha doblat de llarg la població– és Montferri, que ha passat de 131 a 323 habitants. El més petit continua sent Senan, tot i que ha crescut un 63,64% i ha passat de 33 a 54 empadronats.

L'ESTACIÓ DEL TAV ES FA NOTAR
En certa manera, l'atracció de l'estació del TAV –i dels preus de l'habitatge més barats que a Tarragona i Reus– ha servit també per fer créixer els pobles que l'envolten. El 2006 va ser el cas sobretot de la Pobla (18,36%) i Perafort (10,5%), si bé en el conjunt de l'últim lustre és extensible a la Secuita, Vilallonga, els Garidells i els Pallaresos.