Després d'haver dedicat versos als ocells, les herbes i, més recentment, als bolets (Fascinants bolets, Mina 2006), Celdoni Fonoll continua la seva sèrie lírica inspirada per la natura, aquest cop, amb rimes consagrades als arbres. El quotidià plàtan, la nutritiva figuera, el presumit lilà, l'aromàtic taronger, fins i tot el proustià arç blanc, cada espècie protagonitza un petit poema a Arbres dels nostres paisatges (Cossetània Edicions). A tall d'exemple, la mimosa: «Esclat de groc en l'adormit verger, / cant de tendresa, joia del gener.»

El volum es compon de tres parts seguint la data en què han estat escrites les poesies: la primera recull 36 arbres escrits entre el desembre del 2006 i el març del 2007; la segona, deu més redactats entre el novembre del 2004 i l'abril del 2005; finalment, la tercera conté nou arbres, vuit dels quals ja han estat publicats a Bones herbes i Versos dispersos (Pagès Editors, 2001).

Fonoll incorpora a la lírica vegetal una sèrie de sis cançonetes amb música i lletra pròpia, però també de Vicent A. Estellés, Joan Maria Guasch i Joan Salvat Papasseit. Per arrodonir el volum, ricament il·lustrat amb imatges dels arbres escollits, Ramon Pascual fa una didàctica descripció dels arbres amb l'etimologia del nom, la descripció científica i l'ecologia, per conèixer on es pot trobar i el seu origen. Núria Duran es concentra en les Aplicacions vàries i curiositats dels arbres, com ara que del làtex que emergeix de la figuera quan es trenca un peduncle es pot fer servir per eliminar les berrugues, quallar la llet i fer mató.

Fonoll afegeix en aquest darrer apartat la Cultura popular i literatura al voltant de l'arbre en qüestió, com ara versos d'altres poetes i textos relacionats.