L'espoli de documentació tarragonina durant el segle XIX va ser massiva i important. Els efectes polítics de la fi de l'Antic Règim va tenir unes conseqüències directes «i totalment nefastes» sobre el patrimoni monumental i històric del territori, segons l'historiador i arxiver Gener Gonzalvo. La coneguda llei de desamortització del ministre Mendizábal del 1835 suprimia els senyorius de l'església i les seves comunitats. A Tarragona, pràcticament tots els termes dels pobles estaven sota el règim senyorial de grans monestirs: Santes Creus, Poblet i Escaladei. Gonzalvo explica que «Mendizábal va cometre un greu error: no va pensar en protegir els edificis expropiats, per la qual cosa les destruccions van ser molt importants (només cal veure la gairebé total devastació d'Escaladei, i la destrucció dels panteons reials de Poblet)», diu. Els monjos quan van abandonar les cases es van emportar el que van poder, sobretot objectes litúrgics i llibres especialment valuosos.

Però en canvi, els cas dels grans arxius va ser diferent. «El govern va tenir cura d'emportar-se els papers dels cenobis, perquè eren la prova documental dels dominis socials i econòmics, que ara passaven a mans del govern», diu. Amb tot, els trasllats d'aquests arxius, compostos per una massa ingent de documentació, d'un alt grau d'interès per a la història de les comarques tarragonines, «va ser encarregada a persones que van fer els viatges en carro fins a Tarragona de qualsevol manera, i sense cap mena de cura», afirma.

Pròsper de Bofarull, director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, va intentar que tots aquests arxius de monestirs anessin a parar al seu arxiu, perquè alguna disposició oficial així ho requeria. Però aquest arxiver (descendent de Reus) només va poder recuperar per a Barcelona els arxius de les comarques de Girona i Barcelona. En el cas de Tarragona, doncs, els grans arxius de Poblet, Santes Creus i Escaladei «van ser posats de mala manera» a l'edifici de l'antiga Duana de Tarragona. Allà hi van passar un munt d'anys, per la qual cosa les males condicions (especialment les humitats) van destruir part de la documentació.

TRASLLAT A MADRID

Els arxius dels tres grans monestirs tarragonins van ser encabits en grans baguls als baixos de l'Acadèmia. Allà van restar oblidats durant un altre període llarguíssim d'anys. Es pot calcular, segons Gonzalvo, que hi havien uns trenta mil documents entaforats en les caixes.

Va ser el reusenc Eduard Toda (1855- 1941), que aleshores era un jove diplomàtic, el primer que va obrir i va intentar fer un primer índex d'aquell embalum documental, i molt especialment, el del monestir de Poblet, que era la seva dèria des que tenia 15 anys. De fet, la documentació de Poblet que es troba a Madrid, bona part encara sense inventariar, té un fons de quinze mil pergamins.

Després d'aquell primer intent, durant la dècada de 1920 a 1930, un cop havia retornat a Catalunya després d'una feina consular a fora, Eduard Toda, des d'Escornalbou, va recuperar una bona quantitat de documentació pobletana, que estava dispersa per molts municipis de Tarragona, i que s'havia perdut en els lamentables trasllats de documents, i en els espolis a la mateixa Duana de Tarragona. Tots aquests «papers» ( inventariats fa poc per Valentí Gual, en dos volums publicats per Cossetània) són els que avui dia formen l'arxiu de Poblet que es conserva al mateix monestir.

Quan Toda, a partir de 1930 es trasllada a Poblet, com a primer president del Patronat pobletà, fa gestions contundents a Madrid per tal que els arxius de Poblet, Santes Creus i Escaladei tornin a Poblet, on ell es comprometia a restaurar-los i a condicionar-los. Aquestes peticions van ser totalment infructuoses: «Madrid no va atendre la lògica petició del restaurador de Poblet».

Per tot això, a Madrid s'hi poden trobar documents, llibres i còdexs medievals dispersos en diversos centres, a banda de l'Archivo Histórico Nacional. Entre els manuscrits catalans de la Biblioteca Nacional hi ha peces importants tarragonines; el mateix es pot dir dels fons de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid. Fins i tot, hi ha documents d'aquests monestirs en llocs tan insospitats com ara l'arxiu del Palau Reial, explica Gonzalvo.

A L'ARCHIVO HISTÓRICO