La majoria de les persones adultes que han estat sotmeses a tractaments odontològics d'empastaments dentals porten amalgames de color gris metàl·lic formades, en un 50%, per mercuri. Tot i que les amalgames s'han anat substituint progressivament per materials alternatius, encara es fan servir. Pere Bicardí, membre del Col·legi de Químics de Catalunya, fa anys que estudia la toxicitat de les amalgames per a les persones que les porten així com els efectes negatius en el medi ambient. Bicardí sosté que la presència del mercuri en la cavitat bucal és un factor de risc important en l'aparició d'afeccions en la llengua i en la mucosa bucal i de malalties del sistema nerviós.

Amb la implicació del Col·legi de Químics i de la Facultat de Químiques de la UB, es van començar un seguit de contactes amb Salut i Medi Ambient que van culminar amb una reunió, el 26 de febrer passat, entre els dos departaments, el Col·legi de Químics i el Col·legi d'Odontòlegs. En la reunió es va decidir fer una recomanació a odontòlegs, pediatres i ginecòlegs perquè no s'utilitzi l'amalgama dental, especialment en les dones embarassades i els nens de fins a 14 anys.

Suècia, Dinamarca i Alemanya són els estats de la Unió Europea que han posat restriccions en l'ús de l'amalgama dental amb l'objectiu de disminuir l'exposició humana i mediambiental del mercuri. L'última proposta del Ministeri de Salut de Suècia, és que l'amalgama ha de ser prohibida en l'àmbit nacional, com a molt tard a finals de l'any 2009. I el govern suec va posar en marxa una campanya per treure els empastaments d'amalgames a la gent i substituir-los per empastaments fets amb materials alternatius com ara plàstics i ceràmica. Al Japó també està prohibit l'ús d'aquest material. A Alemanya la prohibició se centra, en principi, en les dones que estan embarassades i en els nens de fins a deu anys.