Zapatero va ser l'encarregat de comparèixer ahir davant de la premsa després de l'últim Consell de Ministres d'aquest 2007 per fer balanç d'aquests quatre anys de legislatura que estan a punt d'acabar. Període durant el qual va admetre que havia comès dos grans errors, això sí, a preguntes dels periodistes. I és que el balanç de legislatura que va fer Zapatero va ser marcadament triomfalista; hi va assegurar que havia complert tot el que havia promès en matèria econòmica, d'ocupació, de drets socials i de progrés. Zapatero va afirmar que «Espanya surt reforçada» de la legislatura que s'acabarà el mes vinent, durant la qual, segons ell, ha experimentat un «important canvi» que s'ha vist sobretot en les condicions de vida dels ciutadans.
Un cop va haver fet el balanç, es va obrir un torn de preguntes entre els periodistes, i va ser llavors que va reconèixer que havia comès dos grans errors. El primer, haver anunciat just feia ahir un any que la pau estava més a prop que mai. Zapatero va identificar aquest pronòstic com un «error notable» de la seva gestió, i és que l'endemà de fer-lo ETA va atemptar a l'aeroport de Barajas i, a més, no hi ha treva. L'altre gran error que va admetre, a preguntes també dels periodistes, va ser la gestió de l'arribada del TAV a Barcelona. Aquests dos errors, però, només ocupen trenta línies de les més de 300 del document elaborat pel Ministeri de la Presidència que recull el balanç d'aquesta legislatura. I és que en la roda de premsa Zapatero va parlar de tot, però a l'hora de ser interrogat sobre el procés de pau i la política antiterrorista es va limitar a remetre's a la campanya electoral i a les eleccions del 9 de març, quan, va dir, els ciutadans decidiran. Davant la insistència dels periodistes, va dir que des que va prendre possessió del càrrec havia treballat «cada dia per posar fi a la violència terrorista i reduir-la al màxim», ja es tractés «de salvar vides» o de «posar fi al xantatge». Pel que fa a la possibilitat d'obrir un altre procés de diàleg amb ETA en el cas que guanyés les eleccions del març, va dir: «No em sembla raonable fer hipòtesis de futur», i va repetir diverses vegades que «no hi ha cap expectativa de diàleg» amb l'organització armada.
IL·LEGALITZACIONS
Respecte a una eventual il·legalització d'ANB, va dir que si «vulneren» o «han vulnerat» la llei no podran concórrer a les eleccions del març, deixant entreveure la futura il·legalització de l'històric partit nacionalista basc.
SENSE DATA NI DIMISSIONS
També va ser a instàncies dels periodistes que Zapatero va parlar del caos de rodalies. Ahir no va voler posar cap data exacta a l'arribada del TAV a Barcelona. Es va limitar a dir que arribarà «quan s'acabin les obres». Interrogat per la reprovació de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, per part del Senat, i la seva possible destitució, va afirmar: «No m'he plantejat la seva destitució, que és una cosa absurda, i més en aquests temps.»
REFORMES ESTATUTÀRIES
També es va veure obligat a parlar de les reformes estatutàries. Va assegurar que havia complert el seu compromís de reforma d'estatuts, també el de Catalunya, i interrogat concretament sobre aquest últim va assegurar que la voluntat de diàleg amb la Generalitat perquè l'Estatut desplegui els seus efectes «és contínua». Cal recordar, però, que des de la Generalitat es va parlar de reticències per part del govern espanyol a l'hora d'aplicar l'Estatut.
UNA MAJORIA MÉS ÀMPLIA
Amb vista a les eleccions del 9 de març, Zapatero va dir que el PSOE espera no només revalidar la victòria de fa quatre anys, sinó ampliar la seva majoria. Interrogat sobre la possibilitat d'arribar a acords amb CiU i el PNB en el cas de necessitar suports per governar, va considerar convenient mantenir un diàleg «raonable» amb CiU i el PNB, tot i que va descartar que tingui pensat que aquestes dues formacions polítiques formin part del seu nou govern si guanya. El cert és que al llarg d'aquesta legislatura, Zapatero ha tingut força gestos cap al PNB i també cap a CiU, molts més en aquest últim cas que cap a ERC.