Una plana de publicitat (El Punt, 12-12-07) assegurava «L'energia elèctrica d'origen nuclear és respectuosa amb el medi ambient». Publicitat anònima, ja que ningú la subscriu. Pensem que simplement no s'hi atreveixen a causa de l'enorme controvèrsia creada al voltant d'aquest tipus d'opció en la producció d'energia. La resposta nosaltres la resumirem en els punts importants, sense fer demagògia ni entrar en detalls massa barroers; ni disposem del capital del lobby nuclear, ni és la nostra intenció encaminar la població cap a l'engany.

Les emissions de CO2.- La generació energeticonuclear abasta un ample i complex cicle, l'anomenat cicle del combustible nuclear. Inicia el cicle amb l'extracció de l'urani, seguint una sèrie de processos tots ells altament contaminants amb estèrils radioactius, àcids i també amb emissions de CO2 , fins arribar a les polèmiques plantes d'enriquiment i a la fabricació del combustible nuclear que precedeixen a les piles atòmiques de generació d'energia, al transport (!) El cicle s'acaba amb l'evacuació i retractament dels residus en plantes especials, on té lloc l'aprofitament de productes físsils (urani, plutoni) que podrien conduir el país cap a «l'economia del plutoni» (rearmament atomiconuclear; dispersió d'alguns dels tòxics més potents que es coneixen; terrorisme nuclear; etc.). Al Tercer Món es produeixen components importants d'aquest cicle amb la inherent explotació de les seves economies i contaminació del seu entorn: l'extracció de l'urani i la generació d'estèrils radioactius a gran escala.

Les centrals nuclears no generen gasos d'efecte hivernacle.- Sí que en generen; però el que no es diu és que els gasos residuals de la combustió orgànica corresponen al que són els residus radioactius en l'energia nuclear. I aquesta opció en genera tants, de residus, com massa té el «combustible» que entra en el cor del reactor en l'inici del procés energètic, unes 50 tones en tres anys per central atòmica.

El tema dels residus radioactius, la seva potent toxicitat i la característica peculiar que no es poden eliminar han estat objecte d'estudis i publicacions diverses (vegeu les revistes del Col·legi de Metges de Girona, núm. 79 i 80; i del Col. d'Arquitectes de Girona, núm. 43, 44, i 45; la pàgina web del Grup de Científics per un Futur no Nuclear; entre altres). No entrarem en detalls, simplement destacar que l'energia nuclear genera residus en quantitats formidables i que no són reduïbles: tòxics en generar-se i tòxics per sempre més. Les empreses nuclears es veuen obligades a separar i especificar diferents activitats radioactives, cosa que significa catalogar toxicitats entre molt elevada i elevada amb repercussions ambientals i econòmiques a llarg termini que, encara avui, ningú, cap estament, s'ha vist capaç de calcular. És per això que el lobby electriconuclear busca el suport econòmic del govern.

Materials de toxicitat molt elevada i persistent, aquests residus hipotequen generacions actuals i futures durant milers d'anys, amb la possible i factible dispersió ambiental de matèria radioactiva, contaminació d'aqüífers i bioesfera en general.

La incidència d'una central és inferior a la d'una radiografia?- Resulta ridícul entrar en aquesta discussió, però cal i precisament ara és un moment oportú. En primer lloc la comparació entre les emissions radioactives i una dosi de caràcter radiològic és pura especulació, ja que no és el mateix la ingestió o inhalació de substàncies, matèria, radioactives, amb factors de concentració orgànica que poden incrementar notablement la dosi a l'òrgan on es dipositen; substàncies que es concentren en ordres de magnituds elevades, ja sigui en la glàndula tiroides, en les gònades, en l'esquelet, en els pulmons, arreu del cos, on poden provocar càncer i altres anomalies biològiques. No existeix comparació amb una exploració radiodiagnòstica.

El perquè no és el mateix resulta fàcil d'explicar: els raigs X no són matèria que es pugui concentrar en òrgans determinats. Quan el tub emissor dels raigs s'apaga desapareix la radiació en la seva totalitat, també en el cos. Una exploració radiològica és realitzada per professionals, que coneixen la seva eina de treball, que utilitzen equips controlats i revisats i, si això no fos prou, amb un examen radiogràfic es pretén diagnosticar una malaltia amb intenció curativa. Pensem que no és seriós presentar de forma fantasmagòrica (ja que ningú es responsabilitza de l'escrit) aquestes comparacions.

Hem dit que resulta un moment oportú per analitzar aquest context, perquè d'un sol cop es pot anul·lar el «pastís» de contribucions de les diferents exposicions que presenta l'anunci publicitari. Actualment s'acaba de publicar un extens estudi relatiu a la incidència de càncer i leucèmia al voltant d'algunes centrals nuclears alemanyes, constatant un notable increment de leucèmia en infants de fins a cinc anys (Leukaemia in young children living in the vicinity of german nuclear power plants Inst. J. Cancer; November 2007). Aquest estudi, realitzat a la Universitat de Mainz (Alemanya) per encàrrec d'un govern federal, ha provocat que el govern de Berlín revisi a fons la vida útil disponible de les centrals nuclears del país i el seu futur immediat.

En resum, l'energia elèctrica d'origen nuclear no és respectuosa ni amb el medi ni amb les persones. Destacar l'energia nuclear com una opció neta i ecològica tan sols es podria tenir en compte si es fa omissió dels residus radioactius i la toxicitat biològica dels mateixos que genera l'opció nuclear, de les emissions radioactives en forma de substàncies ingeribles o inhalables i del risc implícit d'accident catastròfic o d'incidents amb emissions relativament freqüents, pròpies del seu funcionament. Però tots aquests aspectes són inherents a la pròpia opció, per tant, impossible d'acceptar l'enunciat de la publicitat.