Una de les qüestions que marquen més diferències entre les diferents comunitats autònomes de l'Estat espanyol és la dels recursos hidrològics. Mentre que el nord sempre ha estat més generós en pluges, i, per tant, sempre ha tingut les conques dels rius més plenes, el sud i el sud-est representen la zona més àrida de la península. L'empenta econòmica de les regions més seques, gràcies sobretot al turisme, i el desmesurat creixement urbanístic que comporta –amb camps de golf inclosos–, juntament amb l'activitat del cultiu agrícola intensiu, han disparat la demanda d'aigua.

Aquests interessos no són tampoc aliens a les zones on els cabals dels rius són més alts i l'activitat industrial es complementa també amb recursos agrícoles i turístics en molts dels casos, i a la superpoblació en altres.

El president del PP, Mariano Rajoy, en plena precampanya electoral, ha promès que en cas de guanyar les eleccions reprendrà el Pla Hidrològic estatal, amb els polèmics transvasaments, ara aturats, inclosos.

En aquest context la guerra judicial i mediàtica entre comunitats amb interessos enfrontats estaria de nou servida.

L'ALTRA BATALLA DE L'EBRE
Les espases continuen alçades entre Catalunya, l'Aragó, València i Múrcia per l'aprofitament de les aigües de l'Ebre. La darrera batalla perduda pel PP, que amb el seu Plan Hidrológico Nacional apostava per un transvasament del curs de l'Ebre al pas per l'Aragó i les comarques tarragonines cap a la comunitat valenciana i murciana, la va perdre juntament amb les eleccions legislatives del març del 2004.

El nou govern del PSOE va desestimar aquest transvasament, que tenia l'oposició frontal dels ecologistes i dels governs d'Aragó i Catalunya, tot i que en un primer moment el darrer govern de Jordi Pujol hi va donar suport, cosa que li va costar més d'una escridassada cada cop que s'acostava per les terres de l'Ebre.

Ara Rajoy, en la seva campanya, ha promès reprendre la distribució de les aigües, i fins i tot, si cal –ha dit–, reformant la llei per treure competències a les comunitats autònomes que tinguin competències sobre les conques hidrogràfiques.

La batalla política sobre un hipotètic transvasament de l'Ebre ha marcat la reforma dels estatuts.

L'Estatut de la Comunitat Valenciana ha estat el primer que ha inclòs un article específic, el 17, en el qual es fa una referència específica i directa a la guerra pel transvasament de l'aigua de l'Ebre i la seva posterior derogació en el Pla Hidrològic estatal. Aquest article recull el dret dels habitants del País Valencià a disposar de l'abastament suficient d'aigua i el «dret de redistribució dels sobrants d'aigua en conques excedentàries».

L'Estatut de Catalunya també va experimentar retalls per aquesta qüestió. Si bé el Congrés va mantenir intactes les competències del govern de la Generalitat en les conques hidrogràfiques que afecten només el territori català, va retallar les competències que la proposta reclamava sobre l'Ebre, i molt particularment sobre el seu transvasament. Mentre que el text aprovat pel Parlament de Catalunya vinculava qualsevol transvasament a l'informe «determinant» de la Generalitat, l'Estatut aprovat a Madrid rebaixa l'informe de la Generalitat a «preceptiu».

Quant a la comunitat de l'Aragó, que té la reforma de l'Estatut en tràmit, el seu govern va presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra l'article 17 de l'Estatut valencià, que finalment ha estat desestimat, perquè suposa obrir les portes a un possible transvasament. El recurs es basava en el fet que «cap comunitat pot reclamar l'ús d'aigües d'altres conques sense tenir en compte l'opinió de la conca cedent». No ho ha entès així el Tribunal Constitucional, que ha donat llum verd a l'Estatut valencià, cosa que ha despertat totes les alarmes al govern autònom de l'Aragó, que veu perillar el cabal de l'Ebre a la comunitat.

Així doncs, en el cas de l'Ebre, Catalunya i l'Aragó serien en una banda, i la Comunitat Valenciana i Múrcia en l'altra.

EL TAJO I EL SEGURA
Des de fa 25 anys funciona un transvasament des de la capçalera del Tajo fins a la conca del Segura. La comunitat de Múrcia i el govern del País Valencià el consideren, però, insuficient per a les seves necessitats, i especialment Múrcia, un any sí i l'altre també, demana un augment del cabdal transvasat, al qual s'oposa de manera unànime i contundent el govern de Castella-la Manxa. Tot i que el 82% dels recursos hidrològics del riu més gran d'Espanya són utilitzats per la Comunitat de Madrid, la major part del transcorregut del Tajo afecta Castella-la Manxa.

La marxa enrere que va fer l'any 2004 el govern de Rodríguez Zapatero respecte al Pla Hidrològic que tenia en marxa el govern anterior del PP també va posar punt final a un nou transvasament del Tajo, a partir de la meitat del seu curs, que hauria portat més aigua a Múrcia. Zapatero va deixar clar que el transvasament tal com funciona ara no es modificarà.

En compensació, al juliol es van poder reiniciar les obres de construcció d'una planta dessalinitzadora a Torrevella (Alacant), que s'havien iniciat el passat mes de febrer però que van ser parades poques setmanes més tard per ordre del govern de la Generalitat valenciana. El cas va arribar al Tribunal Constitucional, que al juliol va autoritzar a continuar l'obra.

Castella-la Manxa té en tràmits una reforma del seu estatut, en el qual es vol introduir un blindatge de les aigües del Tajo i demanar que l'any 1915 cessin les funcions del transvasament que transporta, a través de viaductes, aigua del Tajo al Segura.

EL RIU MÉS ANDALÚS
El nou Estatut d'Andalusia recull la gestió del Guadalquivir a través d'un article que diu que «la Comunitat Autònoma d'Andalusia té competències exclusives sobre la conca del Guadalquivir, sense perjudici de la planificació general del cicle hidrològic, de les normes bàsiques sobre protecció del medi ambient i de les obres públiques hidràuliques d'interès general». El Consell Consultiu d'Andalusia va recomanar aquesta competència exclusiva perquè el 90% del curs del Guadalquivir transcorre per terres andaluses i el 90% dels usuaris també pertanyen a la comunitat andalusa. Aquest punt, però, va topar amb l'oposició de la Comunitat d'Extremadura, que va exigir participar en la gestió de la conca hidrogràfica. El Guadalquivir només afecta un 2,45% dels habitants d'Extremadura.

EL RIU MÉS INTERNACIONAL
Precisament on es miren amb lupa la possible exclusivitat autonòmica de la conca del Guadalquivir és a la comunitat de Castella i Lleó, amb el Duero.