Diuen que no hem interioritzat el valor d'un euro, cosa que sembla evident des del seu inici. Tots recordem com un menú que costava 800 pessetes va passar a costar 8 euros. El cafè, de 100 pessetes va passar a 1 euro. La cervesa, de 125 pessetes ha passat a 1,25 euros. La peça de roba que valia 3.000 pessetes ha passat a 30 euros. I tots els canvis es feien amb aquesta proporció, cada 100 pessetes va passar a ser 1 euro.Immersos en aquesta dinàmica és fàcil d'entendre que els consumidors transformessin la propina de 25 pessetes a 0,50 cèntims d'euro, ja que 0,25 semblava ridícul, sense pensar que donàvem 84 pessetes. Ara la inflació es dispara i tots els experts volen cridar l'atenció a conscienciar-nos del valor de l'euro per evitar excessos.
Però qui ha d'assumir-ho també han de ser els comerciants i empresaris, que són els que fixen els preus, perquè el que és evident és que el sou d'un treballador no l'han transformat de 150.000 pessetes a 1.500 euros.
