L'autèntica grossa va arribar a Barcelona passats dos quarts d'onze del matí amb el número 55469, el segon premi del sorteig de Nadal, venut íntegrament a l'administració 97 de la plaça Urquinaona. El seu propietari, Pedro Fortuño, deia que no s'havia quedat cap dècim del número premiat, però, tot i això, estava exultant perquè el d'ahir era el premi «més important» venut durant els vint anys que fa que regenta aquest negoci. «Tenia el pressentiment que aquest any donaríem algun premi –deia Fortuño– i estic segur que pel sorteig de Reis repetirem.» Només va retornar 5 sèries de les 185 que tenia del número premiat. Per tant, ha repartit 180 milions d'euros en dècims, la major part dels quals s'han venut a la mateixa administració. Martín Llanguas va ser un dels pocs premiats que es van deixar veure ahir pels voltants de la plaça Urquinaona. De fet, va saber que li havia tocat el premi per casualitat, en veure el rebombori de periodistes al voltant de l'administració. També per casualitat, deia, havia comprat el dècim: «Només vaig demanar que s'acabés en nou», una de les terminacions que, segons l'estadística, toca menys. Llanguas estava astorat veient els fotògrafs clavar-se cops de colze per treure una imatge d'ell aguantant el dècim. «Encara no ho he dit ni a la meva família –deia davant la multitud de periodistes–; ara vaig a veure la meva filla.»

El 55469 tenia uns quants compradors abonats que no es cansaven de jugar al mateix número cada any des de feia molt temps. És el cas del bar Manolita, que amb un nom semblant al d'una famosa administració madrilenya de la Gran Via va repartir ahir 30 milions d'euros entre els seus clients. Aquest establiment del carrer Manso, del número 53, al costat del mercat de Sant Antoni, va vendre 6.000 euros dels dècims premiats, 2.100 dels quals en participacions de tres euros. Manolita López, propietària d'aquest negoci juntament amb el seu marit, Manuel Guitian, deia que no s'ho acabava de creure, i un cop obert el cava, continuava servint cafès: «És que tot i que ens ajudarà, haurem de seguir treballant.» Semblaven més contents pels afortunats que passaven pel bar a celebrar-ho que per ells mateixos, que també tenien un dècim. Aquella frase típica de «servirà per tapar algun forat» es va sentir més d'una vegada entre els premiats. Els milions s'estiraven com un xiclet: els qui tenien un dècim deien que els farien servir per arreglar-se un pis. Eren més modestos els que només tenien alguna participació, que asseguraven que es gastarien els calés per fer un viatge, puntualitzant que seria «en algun lloc ben calorós», o que era l'empenta que necessitaven per decidir-se a tenir el segon fill.