Segurament una de les funcions més importants en la gestió política és prioritzar. I sovint la majoria de polítics prioritzen els territoris que donen més vots. I així ens ha anat històricament a l'Ebre. Personalment, prefereixo prioritzar en l'acció de govern qui més necessitats té. És pública, entre la gent que em coneix de prop, la meua debilitat per la Terra Alta, i per aquest motiu em satisfà enormement la gran quantitat de projectes i d'inversions que avui, des del govern de Catalunya, estem impulsant a la comarca. De fet, amb 50 milions d'euros, la Terra Alta és la comarca on més invertirem l'any vinent.

I aquesta debilitat per la comarca més despoblada m'ha permès descobrir gent extraordinària, entre la qual, alguns amics de la Fatarella. Parlaré de dos amics, dels dos alcaldes més recents, del Pep i de la Carme. Pep Sunyé és la imatge d'un republicà de pedra picada, honest i honrat fins a l'extrem, lleial al seu territori i a la gent del camp. Amb l'Ernest Benach, fa uns anys, vam oferir-li ser diputat al Parlament de Catalunya. Aquesta honestedat va portar-lo a rebutjar el càrrec per respecte a la seva gent. Sempre vaig sospitar que es va equivocar; avui n'estic convençut. Ell hauria estat el diputat de tota la Terra Alta, no només de la meitat enfrontada amb l'altra. Tot i això, en el seu pas per la política va donar un impuls essencial per a la concreció del futur gran polígon de la comarca, el polígon industrial de les Camposines. I els valors republicans que compartim el van dur a celebrar l'única consulta popular (avui probablement seria il·legal, per cert) sobre la implantació eòlica a les Terres de l'Ebre. I el poble de la Fatarella va decidir ubicar un parc eòlic; ni cap, ni dos: un. I així ho va fer.

Personalment, no m'he amagat mai que sóc dels que pensen que com menys millor, de parcs a la Terra Alta. El seu paisatge és la millor inversió econòmica de futur, però també entenc aquells que pensen en el present. Com a demòcrata i des del respecte que li tinc a una comarca tan complexa com és la Terra Alta, la meua opinió personal val ben poc, l'opinió que val és la de cada poble, l'opinió majoritària de la gent que hi viu i hi treballa, i és l'opinió que respectaré, encara que, en alguns casos, no la comparteixi.

La Carme Pelejà, una nova amiga, ha rellevat el Pep al capdavant de l'Ajuntament, l'única alcaldessa de la Terra Alta. Ja tocava.

I està exercint la seua funció des del seny, des del sentit comú, sense demagògies i buscant el millor per al seu poble. Un parc eòlic; ni cap, ni dos: un, tal com va votar la gent de la Fatarella. Ara, alguns dels qui van acompanyar el Pep en els seus inicis volen desfer el que van fer. Massa tard, segurament. No esperaven perdre les eleccions, i ja se sap, als que fa molt temps que mouen els fils els costa digerir-ho.

Amb tot això, alguns sectors cívics locals han fet allò que una plataforma ciutadana no ha de fer mai: deixar-se utilitzar i entrar en les batalles polítiques locals, i deixar-se portar per les misèries de la política municipal, i mai millor dit. Suposo que la coherència dels qui formen part d'aquest moviment els portarà a donar suport a les mateixes actuacions a tots els pobles que han aprovat la línia d'evacuació, que en són uns quants, i un, fins i tot, governat pel mateix partit que l'oposició de la Fatarella. Si no és així, semblarà que estan fent partidisme, i estic convençut que no és aquesta la seua voluntat.

La Carme, i la resta de regidors d'Esquerra de la comarca, han decidit que, en coherència amb el seu discurs de sempre, ells no aprovaran més parcs eòlics ni a Bot, ni a Corbera, ni a Gandesa, ni a la Fatarella, ni a Arnes; amb els que hi ha aprovats ja en sobren.

Per primera vegada, a la Terra Alta hi ha un partit polític amb força, amb una aposta pel desenvolupament de la comarca més equilibrat i més sostenible, davant de la posició unànime de les forces que fins ara havien estat majoritàries, CiU i PSC-UPTA, que han apostat per la massificació eòlica.