Durant les festes s'espera que cada ciutadà del nostre país gasti una mitjana de prop de 800 euros en «compres de Nadal». Una xifra esfereïdora, si a més tenim en compte que molts dels articles més venuts acostumen a ser béns materials superflus, que no són, ni de bon tros, productes de primera necessitat, i que sovint tenen un gran impacte en el nostre entorn proper i llunyà. Per altra banda, aquesta despesa suposa un creixement de prop del 5% respecte de l'any passat. Però el pitjor de tot plegat és que aquestes dades ens arriben en un any en què finalment el canvi climàtic s'ha acabat acceptant com una realitat innegable i com un dels més greus problemes que assetgen la supervivència de la humanitat. I les nostres petites decisions de compra tenen un paper molt important en el funcionament del nostre planeta, no només en l'aspecte ambiental, sinó també en l'aspecte social i de respecte dels Drets Humans.

Actualment ningú dubta del poder i de la influència de les transnacionals i de les elits econòmiques en el transcurs de la història i en les decisions polítiques que prenen els nostres governs cada dia. El fet és que les 50 primeres empreses del món tenen més ingressos que els 160 països més empobrits del planeta. Cosa que ens hauria de fer reflexionar sobre el poder que poden arribar a tenir certes empreses privades sobre la sobirania dels pobles.

Potser alguns dels casos més coneguts dels impactes negatius del nostre consum en els països del Sud són aquells relacionats amb el sector tèxtil i de la moda (jornades laborals llarguíssimes, explotació infantil, salaris ínfims, repressió i persecució de sindicats...). O aquells relacionats amb indústries extractives, com per exemple la del petroli o la del coltan (principal matèria primera per a la construcció de telèfons mòbils i aparells electrònics), i que no només tenen greus impactes mediambientals, sinó també geopolítics i socials, com per exemple els terribles conflictes bèl·lics, quasi oblidats, que encara avui assolen la zona dels grans llacs africans. Però no és tan sols una qüestió que afecti alguns productes concrets. Darrere de cadascuna de les nostres decisions de consum diàries hi ha un impacte, positiu o negatiu, sobre el nostre entorn. I és que un 10% de les persones del món consumim el 70% dels recursos del planeta. Per això el nostre ritme de consum desbocat i irracional seria absolutament impossible d'exportar a tot el món, ja que necessitaríem més de dos planetes com el nostre per satisfer-lo.

A jutjar pel que cada dia ens ven la publicitat, hom pensaria que per ser feliços hem de consumir. I que com més consumim, més feliços serem. Una afirmació que –si ens aturem un segon a pensar-hi en lloc de seguir comprant impulsivament–, ben aviat cau pel seu propi pes, i per l'enorme injustícia social i mediambiental que comporta.

No obstant, tampoc cal flagel·lar-nos. Però sí plantejar-nos una reducció en el nostre consum de béns superflus, especialment els materials, i d'informar-nos sobre què hi ha darrere de les nostres compres.

Per tot això, el consum conscient i responsable s'erigeix com una altra forma de «votar» per aquell món que volem a través dels nostres actes de compra (o de no compra) quotidians. En la forma del Comerç Just, de productes financers ètics, de productes ecològics o simplement d'opcions de consum més informades i raonades. I és que les opcions hi són, existeixen, i el més important, cada cop estan més al nostre abast i tenen un impacte més gran.