«Dimarts al matí, el director [Joan J. Busqueta] em va dir que, quan havia vist les fotos, havia pensat que no es podien exposar. Era una actitud molt personal seva, es va mostrar molt nerviós i no va donar opció a la discussió», ha explicat Santos.

La versió del director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs no difereix gaire: Busqueta ha confirmat que va demanar a Santos si es podien retirar les fotografies de l'exposició amb l'argument que no són adients per ser exhibides en una sala com aquella. «No és una sala alternativa. Algunes d'aquestes fotografies podien ferir la sensibilitat de la gent», ha dit Busqueta. Ara bé, ha afirmat que Santos es va avenir a retirar les fotos, perquè l'exposició no perdia pas el sentit que havia de tenir. L'artista, en canvi, parla d'un cas de censura.

No només s'han retirat les fotografies de l'exposició; segons Santos, se'n va arribar a imprimir un catàleg que també les reproduïa, però l'institut l'ha retirat. En canvi, Busqueta ha negat que s'arribessin a imprimir, perquè ho va impedir quan va veure el material. El director de l'institut diu que no va saber que a la instal·lació hi hauria aquestes fotografies fins aquesta setmana, encara que l'exposició fos contractada fa mesos.

Ahir al vespre, Busqueta va inaugurar, sol, l'exposició, que tenia un aspecte ben curiós: la majoria de parets estaven buides. Santos no hi va assistir. Ni tampoc cap representant de la Diputació, que, segons Busqueta, ha donat suport a la seva decisió. A l'acte d'ahir, també hi estava anunciada la presència del conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, però a darrera hora va enviar un comunicat en què es deia que, per problemes d'agenda, no hi podria assistir.

Les fotografies ja es van poder veure com a part de l'exposició Visca el piano a la Fundació Miró, a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València i a l'Institut Cervantes de Berlín, en el marc dels actes associats a la participació de la cultura catalana com a convidada d'honor de la Fira de Frankfurt, on mai no va tenir cap problema. «Això vol dir que l'Institut Ramon Llull ja sabia quin era el material, i tothom ho sabia. Entenc que hi hagi gent a qui ofengui, perquè barrejar sexe i religió és sempre un perill, però no he fet res amb ànim de provocar ningú», emfasitza Santos.