El pacte Solbes-Castells per desenvolupar la disposició addicional tercera de l'Estatut garanteix una inversió anual extra de 643 milions d'euros de l'Estat en infraestructures a Catalunya en els propers set anys. Tenint en compte que aquests diners no tenen assignat cap projecte concret, s'afegiran als centenars de milions consignats a projectes quantificats i pressupostats any rere any que ja s'executen, com ara l'ampliació de l'aeroport de Barcelona, la construcció de la línia del TAV i els desdoblaments de l'N-340 i l'N-II. Pel president de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls, entre els pressupostos estatals i autonòmics i el pacte Solbes-Castells es disposarà de diners suficients per recuperar el temps perdut a un ritme de 1.000 milions anuals. Per això, en els set anys que dura l'acord extra entre els dos governs, Valls assegura que és possible haver finalitzat, o com a mínim haver començat, la construcció de més de vint grans infraestructures clau per al futur del país, segons la visió de les cambres. Això sí, l'Estat i la Generalitat han d'elaborar els estudis de viabilitat i els projectes constructius i executar com a mínim el 86% del pressupost d'inversió, tal com passa a la resta de l'Estat, mentre que a Catalunya només se n'ha executat en els darrers anys una mitjana del 72%.

En alguns casos es tracta d'enllestir obres prioritàries que avui ja tenen alguns trams en execució, per exemple el quart cinturó del Vallès, que ja està fent-se de Viladecavalls a Terrassa, però que ha d'arribar a Granollers, tot i que encara no se sap quin serà el traçat concret ni la capacitat de la via. També el desdoblament en autovia de l'N-340 entre Alcanar i Vilafranca del Penedès i la continuïtat pel nord a partir de l'N-II del Maresme a la Jonquera s'haurien d'acabar en aquest període, a més de les ampliacions dels aeroports de Barcelona i Reus i la línia del TAV fins a França i la seva connexió al Camp amb el corredor del Mediterrani. Però les cambres també creuen que en aquests set anys es poden abordar, amb els diners de què es disposarà, projectes necessaris que ja estan inclosos en els plans d'infraestructures de la Generalitat i l'Estat, i d'altres avui poc perfilats. Potser el més important per la seva envergadura és la construcció d'una línia ferroviària d'ample europeu dedicada a les mercaderies que tindria doble via i que aniria de manera directa des dels ports de Tarragona i Barcelona fins a la frontera francesa. Les cambres de l'àrea metropolitana aposten perquè es construeixi el túnel ferroviari i viari d'Horta per unir Barcelona amb el Vallès i perquè es comenci la línia orbital ferroviària que ha d'unir a través d'aquesta comarca el Garraf amb el Maresme descongestionant els trens de rodalies que avui han de passar obligatòriament per Barcelona. La cambra de Sabadell també reclama l'execució total de la ronda de la ciutat, i la de Terrassa reivindica que es construeixi el corredor del Vallès del TAV amb estació inclosa. Des de l'Ebre, la Cambra de Tortosa demana que es desdobli la C-12 des de la regió del sud de Catalunya fins a la Seu d'Urgell com l'eix viari vertical més occidental del país. Però també potenciar la comunicació entre l'interior i la costa de la regió ebrenca per mitjà de la navegabilitat del riu entre Riba-roja i Amposta és una de les prioritats.

AEROPORTS DESPRÉS DE LES ELECCIONS