El mes de març passat la Generalitat va obrir l'expedient per declarar Can Ricart bé cultural d'interès nacional, cosa que implica que una sèrie d'edificis del recinte podrien ser considerats de màxim interès patrimonial i tindrien dret, per tant, al major grau de protecció que preveu la llei.

A més d'aquests edificis, s'ha creat, al seu voltant, un perímetre que està considerat un entorn de protecció, en el qual queden limitades les possibilitats d'actuació. Qualsevol intervenció que es faci en aquest espai haurà de ser respectuosa amb el bé protegit i no pot alterar de cap manera el caràcter fabril del recinte.

Les mateixes fonts han explicat que, quan s'obre expedient per declarar BCIN un determinat patrimoni –un procés que s'ha de fer en un màxim de divuit mesos–, la llei permet fer actuacions a l'entorn de protecció. Per determinar aquest entorn de protecció, la Generalitat convoca la comissió de Patrimoni Cultural, formada, per exemple, per membres del Col·legi d'Arquitectes, de l'Associació i la Federació de Municipis i per la Diputació. Aquesta entitat és la que decideix si es poden enderrocar els edificis que pertanyen a aquest entorn de protecció. En aquest sentit, fonts del Departament de Cultura han confirmat que els enderrocs que s'han portat a terme a Can Ricart en el darrer mes compleixen les condicions previstes en aquest entorn de protecció, i que en cap cas han afectat els edificis que han estat escollits per tenir una protecció total.

Aquests, els que finalment podrien ser declarats BCIN, han estat seleccionats per una altra comissió, la comissió assessora del Patrimoni Cultural, que està integrada per experts independents. A més, la selecció ha rebut un informe favorable de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per tant, segons les mateixes fonts, el fet que un edifici pugui ser d'una mateixa data o d'un mateix arquitecte que un altre que serà protegit no és la justificació de la protecció sinó que aquesta es deu a un seguit d'estudis d'experts que són els que estableixen les línies a seguir en la preservació d'unes o d'altres construccions.

DECEPCIÓ DELS VEÏNS
El fet que la selecció que han fet aquestes comissions coincideixi totalment amb la que va fer en el seu moment l'Ajuntament de Barcelona ha provocat les crítiques dels representants de la plataforma Salvem Can Ricart, que consideren que el govern català s'ha limitat a ratificar els informes municipals i ha seguit la pauta marcada en la declaració de bé d'interès local, que en el seu moment es va fer des del consistori.

Segons Mercè Tatjer, el recinte s'hauria d'haver tingut en compte com «un tot», ja que, segons explica, el que calia preservar era el «valor patrimonial del conjunt». De fet, segons afegeix, l'aval de l'Institut d'Estudis Catalans recomana la conservació íntegra del recinte i que tot sencer rebi la declaració de BCIN.

Tatjer remarca que alguns dels edificis que ja han estat enderrocats són de la mateixa data i també del mateix arquitecte que altres que sí que han rebut la màxima protecció. La representant de la plataforma ha recordat, com en altres ocasions ha fet aquesta entitat, que no se'ls ha consultat en els darrers procediments i que la comissió de seguiment que s'havia creat per controlar el procés no ha estat convocada en els últims mesos.