«En els últims anys, la xarxa viària catalana ha millorat molt en quantitat, s'han construït molts quilòmetres; ara demanem que s'inverteixi en la millora de la qualitat, que és una assignatura pendent», va advertir ahir Miquel Nadal, director de la Fundació RACC, autora de l'estudi Eurorap a Catalunya. Tot i aquesta petició a l'administració –a la Generalitat, les quatre diputacions i el Ministeri de Foment–, Nadal admetia que a l'Estat espanyol «encara hi ha d'un 20% a un 30% de víctimes mortals que no duien el cinturó i molts accidents amb incidència de l'alcohol, molt més que a la resta d'Europa».

El director de la fundació coincidia amb aquestes paraules amb el director del Servei Català de Trànsit, Josep Pérez Moya, que va insistir durant tota la compareixença en la influència del comportament dels conductors en els accidents. «Si algú va a més velocitat de la que marca el senyal i té un accident, no és culpa de la carretera, el conductor s'ha d'adaptar a les condicions de la via», va repetir en diverses vegades, tot i assegurar que també està d'acord que cal invertir en la millora de la xarxa.

L'última edició de l'estudi Eurorap ha analitzat els accidents mortals i amb ferits greus registrats en 420 trams de carretera en els últims tres anys, del 2004 al 2006. Les àrees estudiades sumen 6.325 quilòmetres, que representen un 52% de la xarxa i un 80% del volum de trànsit.

La conclusió és que el risc ha disminuït en totes les demarcacions, però a les comarques gironines el descens ha estat menor: només un 5,2% dels trams que l'any passat eren a la zona negra i la zona roja del rànquing han passat a la zona de perill moderat o baix. Per tant, a Girona encara hi ha un 32% de trams de risc alt o molt alt, molt per sobre de la mitjana catalana, del 23%. A Tarragona, que va ser la demarcació amb dades més negatives en l'estudi anterior (del 2003 al 2005), el nombre de trams molt perillosos ha disminuït un 10,5% de cop, però encara té un 31,6% dels trams analitzats en la zona roja, només un punt per sota del 32,6% de Girona.

OLOT: EL PUNT MÉS NEGRE
El pitjor punt negre descobert per Eurorap és en un tram molt breu d'una carretera estatal: la variant d'Olot de l'N-260, l'eix pirinenc que va de Portbou cap a l'oest passant per la Garrotxa i el Ripollès. En tan sols 2,3 quilòmetres i en un tram on el volum de trànsit és baix, hi ha dos accidents mortals anuals de mitjana. Els altres tres punts negres són a la carretera local BV-5108, entre Cardedeu i Cànoves i Samalús; a la C-35, entre Parets del Vallès i Granollers, i a la C-14, a coll de Nargó.