«Aprecio tant aquest barri que no el canviaria per res», diu Jaume Llorca. Tot i això, per a ell i la seva família, no resulta fàcil quedar-s'hi. Tant ell com la seva dona, Sandra Caba, s'han criat al barri. Els seus pares hi viuen, coneixen el veïnat, s'estimen el barri perquè «té de tot a prop i és com un poble», diu Caba. Actualment viuen en un pis petit, de lloguer. La renda que paguen és de les antigues perquè Llorca conserva el contracte indefinit de la seva àvia. Però això els ha suposat un bon grapat de problemes amb la propietat, que ha intentat anul·lar-los-el, i els ha denunciat per haver posat gas natural i aire condicionat al pis, cosa que molesta molt Llorca: «Si jo me'n vaig totes aquestes millores que jo he fet les aprofitarà el propietari». Tot i això, Llorca comenta que «molta gent gran d'aquest barri que paga lloguers de 100 euros té problemes d'aquesta mena amb els propietaris dels pisos, perquè saben que si aconsegueixen fer contractes nous poden demanar 800 euros de lloguer».

Jaume Llorca i Sandra Caba necessiten un pis més gran i, de fet, n'estan buscant un. Llorca explica que s'hi han posat ara perquè han notat que en els últims dos mesos hi ha hagut una baixada de preus que els permet plantejar-s'ho. «Fa uns anys aquí a la Barceloneta no es podia comprar res, els preus dels pisos de 45 metres costaven prop de 70 milions –parlant en pessetes–.» «Però ara han baixat», insisteix, «i els pisos de 35 metres volten els 45 o els 50 milions, molta gent s'ha esperat que baixessin els preus per començar a plantejar-s'ho.»

Llorca ha viscut tota la vida a la Barceloneta i admet que ara aquest barri està de moda: «Des que van obrir el passeig Joan de Borbó i van fer el port va començar a venir gent amb diners i amb el temps això es convertirà en un indret de luxe.» El motiu: «Està gairebé rodejat de mar i això agrada. Abans, a la platja només hi anava gent del barri i ara sembla la Costa Brava.»