Els contractes de lloguer de fa cinc anys paguen una renda d'uns 450 euros. Quan es revisin, aquests contractes passaran als 600 o els 700 euros mensuals. Aquest és el preu de l'èxit de la Barceloneta: aparentment, els preus generals dels pisos són els que hi ha a tot arreu. Però hi ha una diferència substancial: la majoria d'aquests pisos que es lloguen són quarts de casa. Tenen superfícies entre 30 i 35 m², cosa que no passa enlloc més de Barcelona. El preu per metre quadrat, per tant, és molt més alt que a la resta de la ciutat. Diuen els experts del sector que la Barceloneta ha superat amb escreix els preus de les zones que tradicionalment es consideren de luxe. Tot i així, la demanda creix i falten pisos per llogar. Fa uns dies, en una altra immobiliària del barri van penjar un avís a la porta que es necessitaven pisos per poder oferir en lloguer.

La presidenta de l'associació de veïns de la Barceloneta, Àngels Simarro, diu que el barri «està en apogeu, era el pitjor barri de Barcelona i ara és el millor». Simarro afegeix: «La platja és un reclam molt important.» Sagués diu que «de fet, és l'únic barri de Barcelona que està realment al costat del mar, és l'únic lloc on pots baixar a la platja amb el pareo , les xancletes i les claus, sense haver de travessar carreteres, com a Diagonal Mar». Sagués també opina que la millora de l'habitatge de la Barceloneta arrodoneix aquesta situació i contribueix a atreure veïns nous: «S'han rehabilitat moltes finques.» I per acabar-ho d'adobar, a la Barceloneta l'ambient al carrer és el d'un poble. «Això d'anar a fer qualsevol encàrrec i veure la gent com se saluda pel carrer, veïns que s'estan amb les cadires a la porta de casa, conversant, agrada molt als que vénen a viure-hi, sobretot als nous veïns europeus.»