La gènesi del conflicte es remunta a finals del 2002. L'Ajuntament de Barcelona i la Clínica Quirón van firmar un conveni pel trasllat del centre sanitari, que aleshores estava situat en unes dependències de l'avinguda Mare de Déu de Montserrat que li havien quedat petites i obsoletes. El citat acord establia una permuta de terrenys entre ambdues parts: La Quirón es quedava 21.000 m² de sòl municipal de la plaça Alfons Comín –on ha construït el nou hospital– i, a canvi, el consistori rebia una pastilla de 17.346 m² del camí de la Mare de Deu de Lorda. El punt més conflictiu, però, és el que preveia que els terrenys de l'antiga clínica al districte de Gràcia fossin requalificats per poder fer-hi pisos i que va ser aprovat, el 5 de maig del 2003, per la subcomissió d'Urbanisme de Barcelona.

Les associacions de veïns Penitents-Taxonera, Vila de Gràcia, Gràcia Nord-Vallcarca i passatge Isabel van protestar pels termes d'aquest acord. Argumentaven que el centre sanitari hi sortia clarament beneficiat, ja que, a banda de la permuta de terrenys, obtenia una sucosa requalificació urbanística. Els veïns fins i tot van posar xifres a les pèrdues que suposava l'operació per a l'Ajuntament: 12 milions d'euros de l'època. Per l'evolució del mercat immobiliari, aquesta quantitat avui es podria elevar fins a 36. Les entitats van presentar un contenciós administratiu al TSJC, que ara ha dictat sentència. Si bé desestima la petició de revocar tot el conveni, el tribunal tomba l'acord de la subcomissió d'Urbanisme del 5 de maig i, per tant, anul·la la requalificació dels terrenys de l'antiga clínica «que continuaran amb la clau 7 (sòl d'equipaments) fins aleshores ostentada». Per argumentar-ho, cita l'article 214.6 de les normes urbanístiques del pla general metropolità, que estableix que quan un equipament es tanca o es trasllada, el sòl que ocupava només pot continuar tenint aquest ús o, per defecte, ser requalificat com a parc o jardí públic. Una disposició transitòria de la citada normativa afegeix, a més, que si un equipament privat –com és la Quirón– cessa la seva activitat, no es poden destinar els seus terrenys, o l'edifici, a una altra finalitat.

Aquesta, però, no és l'única irregularitat que detecta la sentència en el procés. Recorda que la llei d'urbanisme obliga a fer unes reserves mínimes de sòl per a zones verdes, espais públics i equipaments de titularitat pública, «i aquests estàndards no es compleixen en els àmbits d'Alfons Comín i Mare de Deu de Montserrat, on no es destina sòl a aquesta finalitat ni es contempla cap cessió urbanística». També rebat l'argument de defensa que havien utilitzat les administracions, que asseguraven que aquestes compensacions s'havien calculat sobre el conjunt dels tres terrenys –els dos permutats i l'antiga clínica– ja que formen una mateixa operació urbanística, tot i que siguin àrees separades per quilòmetres de distància. «Es parteix de situacions no homogènies que no poden ser incloses en un mateix polígon d'actuació, sigui continu o discontinu» rebla la resolució.