En Jorge i l'Eduardo estaven ingressats a l'habitació número 911 de l'hospital de Can Ruti, els acompanyaven les seves respectives mullers. Poc abans del migdia havien començat a notar el fum. «No ens han fet fora; ens han donat la mascares, sortia fum i hem anat baixant, sense més problemes», explicava en Jorge. De fet tant ell com el seu «veí» van abandonar l'habitació i van sortir de l'hospital, sempre tots quatre. «No ens han dit res, només que hi havia molt fum; uns ens han comentat que venia del soterrani i d'altres de l'ascensor. Com que hi havia tant de fum ens han dit als dos que ens quedéssim a la nostra habitació, és que som veïns; llavors veient que el fum era per tot arreu ens han donat les màscares», recordava l'Eduardo dret davant la porta d'urgències.

Ell mateix recordava com han tingut clar que havien de marxar: «Jo dic ‘me'n vaig cap a baix, que si hi ha foc a mi no m'enganxa', hem baixat els quatre i hem sortit per la terrassa fins a maternitat per una sala de màquines».

Ja a fora, tots dos comentaven que havien baixat «pel nostre propi peu» fins a la tercera planta, «tot i que ens han dit que no baixéssim més de la cinquena». Els dos veïns es van passar moltes hores a fora, amb el pijama, la bata i les sabatilles. Van poder dinar, cap a les quatre de la tarda, «gràcies a un entrepà i una aigua que ens han donat els de la Creu Roja».

Van assegurar que els metges sabien on eren i de fet no es queixaven, se'ls veia contents: «Jo tenia l'alta per aquesta tarda –deia l'Eduardo– i havia de tornar demà, divendres em fan una prova».

N'hi va haver d'altres que també van provar de sortir de la novena. És el cas d'una de les treballadores que va voler baixar escales avall per comprovar en quin estat es trobava la resta del recinte. Va començar a baixar ràpidament però «a la cinquena planta el fum ja era insuportable i he hagut de tornar a pujar». A la planta novena hi ha els serveis de vascular, dermatologia, urologia i nefrologia. Davant d'on estaven situats en Jorge i l'Eduardo hi havia una munió de persones esperant rebre informació dels seus familiars. Es queixaven del fred i de la falta d'informació però a la vegada constament sortien «bates blanques» donant pocs detalls dels pacients ingressats. Finalment, i segurament per evitar una petita rebel·lió, es va optar per deixar-los entrar en una sala annexa a urgències per, almenys, resguardar-los del fred. Tot i així no se'ls permetia veure els familiars.