| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 25 de novembre de 2024


dilluns, 10 de desembre de 2007
>

La perdiu blanca, en risc d'extinció




Els ocells són dels animals més afectats pel canvi climàtic. El cas més paradigmàtic i que pot esdevenir l'emblema de la lluita contra el canvi climàtic a Catalunya és la perdiu blanca. Relíquia de la darrera glaciació al Pirineu, el Lagopus muta pirenaica ja comença a suportar malament les temperatures a partir dels 20ºC. Però el principal problema de la perdiu blanca o de neu és la seva particularitat de canviar el plomatge per camuflar-se, segons l'estació. La seva programació genètica fa que tingui un plomatge blanc que li cobreix tot el cos, fins i tot, les potes, durant l'hivern, i un de grisenc durant l'època de zel. Aquest plomatge de primavera li permet camuflar-se entre els roquissars pirinencs i ser ben poc vist pels seus depredadors. I aquell plomatge blanc? Avui, que neva poc o que neva més tard del novembre, aquell plomatge d'hivern, en un paisatge sense neu, delata l'ocell i el fa molt vulnerable, visible i detectable per als seus depredadors. El naturalista i ornitòleg Jordi Sargatal alerta que la perdiu blanca podria desaparèixer del Pirineu; també n'hi ha a Escandinàvia i als Alps. El naturalista i fotògraf de l'Alta Vall del Ter Pere Ignasi creu que el canvi climàtic també amenaça el gall fer. Tot i això, creu que la perdiu de neu és l'animal més vulnerable. Isern estima que a l'Alta Vall del Ter no se superaria el centenar de perdius blanques. Cal veure el número del desembre de la revista Naturaleza salvage, on Pere Ignasi Isern amplia la biologia i l'ecologia de la perdiu blanca. En el terreny ornitològic, Sargatal també observa canvis en el comportament dels ocells de la plana. És el cas de la presència de cigonyes tot l'any. «Ara hi ha més ocells que es queden tot l'any, d'altres que emigren abans d'hora. Els indicadors naturals no enganyen», es lamenta el naturalista i director de la Fundació Territori i Paisatge, que hi afegeix: «Abans els canvis eren lents, en segles; ara són massa ràpids.» El doctor Terradas postil·la: «El clima varia sempre. Ara ja estem en un moment relativament alt des de la natura mateixa; això explica una part de l'escalfament. L'altra part de l'increment de la temperatura de la terra és culpa de l'home, a causa de l'efecte hivernacle, provocat per les emissions de CO2.»

 NOTÍCIES RELACIONADES

>Fauna i vegetació en perill

>Gastem aigua com si en sobrés

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.