| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dimecres, 5 de desembre de 2007 > Els alumnes de 15 anys empitjoren en ciències, lectura i matemàtiques
Catalunya es manté per sota de la mitjana dels països de l'OCDE, però se situa per sobre de l'Estat espanyolMARCEL BARRERA. Barcelona L'educació s'estanca o retrocedeix. L'informe PISA, que ahir es va presentar conjuntament en 57 països, situa els resultats dels alumnes catalans de 15 anys per sobre de la mitjana de l'Estat espanyol, però per sota de la mitjana dels països de l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el desenvolupament Econòmics) en ciències, matemàtiques i també en comprensió lectora. En aquesta competència Catalunya empitjora en sis punts els resultats respecte a l'any 2003 i se situa per darrere de països com Hongria o Lituània i per davant d'Itàlia o Portugal. Dos de cada deu alumnes avaluats tenen dificultats per entendre un text. Una de les constants és que a Catalunya, en comparació amb la resta de països desenvolupats, hi ha molts pocs alumnes bons i excel·lents.
L'estat de l'educació a Catalunya no és una hecatombe, tot i que els resultats que es desprenen de l'informe PISA (Programme for International Student Assessment) que ahir es va presentar són mediocres i podrien millorar moltíssim, especialment en les competències en comprensió lectora, en què els alumnes catalans se situen amb uns resultats per darrere dels de països com Hongria, Lituània o Luxemburg i han empitjorat respecte a l'última avaluació, realitzada l'any 2003. En una escala de 7 que va del -1 al 6, Catalunya se situa en el nivell 2 de comprensió lectora. En el conjunt dels països més desenvolupats, els millors alumnes són els de Corea del Sud, amb 556 punts, seguits dels de Finlàndia amb 547. Catalunya se situa en el lloc 30 del rànquing, amb 477 punts, lluny de la mitjana de l'OCDE, de 492 punts. Tot i que a Catalunya han baixat els resultats en aquesta competència en sis punts, els alumnes catalans estan 16 punts per sobre dels de la mitjana de l'Estat, on els resultats han baixat en picat, fins a 20 punts. Dels resultats es desprèn que dos de cada deu alumnes catalans de 15 anys tenen dificultats per entendre un text, i que gairebé la meitat només han estat capaços de resoldre tasques molt senzilles de processament de textos escrits. Les avaluacions sobre les ciències, que s'han fet en un total de 1.527 alumnes catalans de 51 centres educatius –29 de públics i 22 de privats concertats– han tingut uns resultats una mica millors, tot i que el sistema educatiu català expressa una constant. Hi ha, en comparació amb la mitjana de països de l'OCDE, pocs estudiants excel·lents. En ciències, per exemple, mentre que a Catalunya assoleixen els millors nivells només un 4,6% dels alumnes, en la mitjana de l'OCDE el percentatge és del doble i arriba al 9% dels alumnes. Aquesta falta d'alumnes bons i excel·lents també es dóna en les avaluacions de matemàtiques –en les quals la diferència és del 5%– i també en comprensió lectora, en què Catalunya té només el 20% dels alumnes en els millors nivells, nou punts per sota de la mitjana dels països de l'OCDE, que arriba al 29%. Segons l'agència d'avaluació, la diferència més destacada de l'informe està en el baix percentatge d'alumnat català que ha obtingut resultats bons o excel·lents. També és destacable el percentatge d'alumnes que estan en el nivell més baix, el -1. El percentatge d'alumnes amb resultats molt baixos en competència científica arriba al 4,7% a Catalunya, el doble que a Aragó –2,4%– o la Rioja, amb el 2%. Aquesta comunitat autònoma és la que obté els millors resultats de tot l'Estat. Si s'agrupen els alumnes examinats de ciències en grans blocs, un 76% se situen en els nivells intermedis –2, 3 i 4–; un 4,6%, en el nivell superior, i un 18,6%, en els nivells 1 i -1. Una de les preguntes que havien de contestar els alumnes era sobre la massa d'un trosset de marbre abans de submergir-lo en vinagre tota la nit, i una altra sobre la realitat o la ficció de l'efecte hivernacle. Hi ha en els resultats una dada positiva, i és que els alumnes de 15 anys avaluats que cursaven el curs que pertocava, és a dir quart d'ESO, van oferir una mitjana de 517 punts, per sobre de la mitjana de 500 punts de l'OCDE. Els resultats en ciències cauen dels 517 als 491 pels mals resultats obtinguts pels alumnes de 15 anys repetidors que van fer les proves i que cursaven tercer i segon d'ESO. Un 27% dels alumnes que van fer els exàmens –de dues hores de durada– repetien curs. Especialment dolents van ser els resultats dels repetidors de segon curs d'ESO. Van obtenir 366 punts, una nota similar a la mitjana que obtenen els alumnes de l'Argentina –374– o de l'Azerbaidjan –353–. Catalunya està per sota de la mitjana dels països de l'OCDE en totes les competències avaluades, tot i que obté també millors resultats que el conjunt de la mitjana de l'Estat espanyol. Els alumnes avaluats pertanyen a centres triats de manera aleatòria per l'OCDE, que manté la confidencialitat dels seus noms. Se sap, però, que els alumnes que han tret pitjors resultats pertanyen a un institut públic que té molts alumnes repetidors. Respecte a la relació que hi ha entre la inversió en educació, no es pot treure la conclusió que hi hagi una relació directa. El país amb més inversió de tots és Àustria, amb 8.108 euros per estudiant d'ESO i any. Els seus resultats no són excel·lents. Els alumnes treuen una mitjana de 511 punts. França, per exemple, amb una inversió també molt elevada, de 7.335 euros per alumne, obté resultats per sota de la mitjana de l'OCDE. En canvi, estan per sobre de la mitjana països que inverteixen la meitat que França. Hongria, per exemple, amb 3.219 euros, té uns resultats de 504 punts, nou més que França. Catalunya inverteix 5.661 euros per alumne. Segons les conclusions que fa de l'informe el Consell d'Avaluació del Sistema Educatiu, «Catalunya és en el lloc que aproximadament li correspondria pels recursos destinats a l'educació». Pel que fa al gènere, les dones obtenen millors resultats en comprensió lectora que els homes, però són pitjors quan se les avalua en ciències o matemàtiques. En comprensió lectora la diferència és de 27 punts a favor de les dones –490 contra 463–, mentre que en ciències les dones obtenen 487 punts, menys que els 496 que tenen els nois. Per últim, en matemàtiques les noies també van per darrere. Tenen de mitjana 482 punts, onze menys que els nois. En aquesta última competència, el més destacat és que els alumnes catalans han empitjorat set punts, i se situen, amb 488 punts, en el lloc 30 del rànquing de països, una mica millor que Lituània, Letònia i l'Estat espanyol, i lleugerament pitjor que Hongria, Luxemburg i Noruega. Catalunya queda deu punts per sota de la mitjana de l'OCDE, però en el mateix nivell –el tercer– que el conjunt de països. Els mals resultats en matemàtiques dels alumnes catalans, fa anys que s'arrossega, i aquest van treure un dels pitjors resultats en aquesta matèria en les proves de selectivitat. L'informe PISA del 2006 confirma una de les conclusions del de fa tres anys. Els alumnes que tenen els pares d'un bon nivell socioeconòmic i cultural obtenen millors resultats que la resta. Per exemple, els alumnes amb famílies d'un nivell cultural alt tenen una mitjana de 537 punts, mentre que si les famílies tenen un nivell baix, els resultats són molt pitjors, de 450 punts. Per Joaquim Prats, president del consell d'avaluació, l'escola catalana ha perdut l'embranzida que va tenir durant els anys vuitanta i ara és «lluny d'assolir un nivell òptim», tot i que destaca que s'està en «nivells europeus». |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|