«Correcta», «suficient». Aquests van ser alguns dels qualificatius utilitzats pel conseller d'Educació, Ernest Maragall, per descriure el nivell educatiu dels estudiants de Catalunya arran de la publicació de l'incòmode informe PISA, que ha deixat al descobert les mancances i l'endarreriment del model català. El responsable d'educació va reconèixer que «tenim una escola de mínims i mancada d'excel·lència» però va atribuir aquesta realitat a elements externs com ara el desajust entre el ràpid increment del nivell adquisitiu dels ciutadans i l'augment molt més lent del «bagatge educatiu» o la pujada qualitativa i quantitativa de la població immigrada en els últims anys. En aquest sentit, Maragall va assegurar: «Hem estat capaços d'encaixar els canvis i gestionar la diversitat» i va recordar que els alumnes nascuts fora de Catalunya han passat de suposar un 2,8% dels enquestats l'any 2003 a un 9% l'any 2006.

Ara toca, segons el conseller, donar un impuls cap amunt per arribar a una escola de màxims. Maragall va explicar que Catalunya ha de seguir la clau que es desprèn d'un estudi comparatiu entre els països que han obtingut els millors resultats en l'informe PISA, que va fer la consultoria nord-americana McKinsey. La recomanació: per tenir els millors alumnes s'ha de tenir els millors professors.

El conseller, que va demanar «precaució» i «prudència» a l'hora d'analitzar els resultats d'aquest estudi, va assegurar que no es pot comparar Catalunya amb altres punts de l'Estat o de l'estranger on hi ha tants habitants com en alguna comarca catalana. «A mi el que m'interessa és saber on som, quin camí hem de recórrer i d'on venim», va assegurar el màxim responsable del Departament d'Educació, malgrat que els resultats de l'últim estudi són pitjors i situen Catalunya en una situació més compromesa que no pas les conclusions del penúltim treball, basat en dades del 2003. Maragall va assegurar, durant la roda de premsa en què es va presentar l'informe i en què també va participar Joaquim Prats, president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, que més enllà dels resultats d'aquest document, una de les prioritats del govern és rebaixar el percentatge d'estudiants que abandonen la seva formació un cop han cursat l'educació obligatòria.

Prats va voler desdramatitzar la situació i va tractar de suavitzar l'impacte d'aquestes xifres assegurant que no es tracta de l'únic paràmetre per fer una radiografia de l'estat de l'educació al país i que Catalunya no és al final de la cua sinó que és «en una posició que fa vint anys no ens hauríem cregut», és a dir, en un «lloc intermedi baix» en relació amb els països de l'OCDE i d'altres que també apareixen en l'informe. El president del consell superior va reconèixer que Catalunya està per sota d'almenys deu territoris de l'Estat espanyol però va recalcar que «estem per sobre de la mitjana estatal».