Al-Mayurqa fa música tradicional de combat. Els seus músics prenen l'escenari com una trinxera, de manera que cada concert seu es converteix en un acte de protesta ciutadana i de reivindicació musical de la llengua, la sostenibilitat del territori i la cultura popular. Les moltes complicacions que aquesta actitud militant els ha comportat no els ha acovardit. Al contrari, els ha anat esperonant per tornar-s'hi.

El 30 de setembre passat va morir el fundador i líder del grup, Toni Roig. De manera que el que havia de ser la presentació a Barcelona del sisè disc dels mallorquins, Temps de revolta, va ser finalment un acte d'homenatge a la seva figura. Músic i escultor, activista entusiasta de la cultura popular, Roig tenia una barba llarga i blanca que li donava un aspecte de gal irreductible. I en aquesta història, el paper de romans el feien determinats polítics i promotors urbanístics immobiliaris, que ell definia com una «nissaga de pirates».

Les paraules gravades del mateix Toni Roig (les que havia dit dos dies abans de morir, en un concert a Lloseta), van servir per presentar cada cançó. Van sonar algunes peces de fantasia, compostes per Roig amb un cert sabor de música antiga. Però la major part del repertori duia de manera implícita –i alhora molt explícita– una forta càrrega reivindicativa. Isidre Tito Peláez va pujar amb la seva tarota per interpretar La moixeranga, l'himne popular que s'ha transmès entre músics dels Països Catalans a peu de carrer. Jordi Fàbregas va cantar Llicència i es va barrejar amb els Al-Mayurqa per cantar les Jotes de picat. En la versió d'aquestes jotes que el grup ha gravat a Temps de revolta es critica, entre altres coses, el muntatge de la Feria de Abril a Pollença. Es veu que per això en aquest poble volien declarar Toni Roig persona non grata.

També va sonar la marxa dels Tamborers de la Sala, de Palma de Mallorca. Aquests tamborers són una de les institucions musicals més antigues d'Europa. Dos dels músics d'Al-Mayurqa en formaven part, fins que van ser expulsats per les autoritats municipals arran de la seves protestes sobre l'especulació urbanística que està afectant l'espai rural del Monestir de la Real, a Palma.

Va ser la Coral de la Real la que va pujar a l'escenari al final de l'homenatge. Toni Roig considerava el cant coral com l'expressió de la veu del poble, i amb aquesta premissa va compondre No ens fareu callar, una cançó carregada d'intencions. Un altre dels convidats, Biel Majoral, va cantar la seva Què té aquesta terra nostra?, més coneguda com Sa Porrassa, i va fer un llarg discurs evocant la figura de Roig, a qui va reivindicar com una llumeta que continua encesa. Una llumeta que cada dia s'implica fins al moll de l'os en lluites petites però necessàries.