Més de 200 entitats i més de 30 forces polítiques, entre elles CDC, UDC, ERC, ICV i EUiA van acompanyar la convocatòria de la Plataforma pel Dret de Decidir, que va ser la que va obrir la manifestació amb un seguit d'intel·lectuals i representants de la societat civil, entre ells el president del Barça, Joan Laporta. Però, a més, en la manifestació, van participar-hi els dos expresidents de la Generalitat: Jordi Pujol i Pasqual Maragall, a més dels expresidents del Parlament Heribert Barrera i Joan Rigol. Pujol, Barrera i Rigol van voler fer una mena de front institucional en la manifestació i van intentar que Maragall s'hi unís, però l'exlíder del PSC no ho va voler. Amb tot, la seva presència va posar encara en més evidència l'absència del PP i del PSC, el principal partit al govern, que s'ha pres la manifestació com un atac al govern del PSOE, on hi té dos ministres. El PSC va emetre un comunicat en què es compromet a continuar treballant per solucionar els problemes «causats per la insuficient dotació» de les infraestructures, però insisteix a criticar CiU per haver anat a la manifestació malgrat ser-ne «coresponsable». Els socialistes han vist com els seus socis, especialment ERC, s'han manifestat al costat de CiU, en una nova mostra de falta de sintonia. Però, fins ara, el govern ha estat immune a aquests desmarcatges.

És cert que els temors del PP i el PSC que la manifestació es convertís en un clam independentista i de confrontació amb Espanya es va complir en bona part, si es fa cas a la majoria de consignes, malgrat que altres manifestants es van concentrar, com ICV mateix, en la reivindicació d'una mobilitat basada en el ferrocarril. Justament, el president d'ICV, Joan Saura, no va ser a la manifestació perquè, diu, com a responsable d'Interior havia de vetllar per la seguretat de la marxa. No es pot dir mai que no calia, però sí que el que va tornar a demostrar la manifestació és que Catalunya ha seguit sempre els camins de la pau, la legalitat i la democràcia, en un contrast ahir altra vegada molt evident. I, justament, es va reclamar el concert econòmic que altres tenen, a més de la publicació de les balances fiscals, els dos punts més aplaudits del manifest llegit per Mònica Sabata, la portaveu de la plataforma, que ahir va tornar a demostrar una capacitat d'organització modèlica. Ja per elaborar l'Estatut, Catalunya va seguir tots els camins democràtics i legals establerts i la resposta va ser virulenta, sobretot per part del PP. I aquest és també un dels motius de cansament dels ciutadans.

Justament el nou assassinat d'ETA va servir al PSOE, segons fonts d'ERC, per intentar evitar o descafeïnar la celebració de la marxa. Curiosament, TV3, criticada pel PSC per donar molta cobertura prèvia a la manifestació, ahir va prioritzar la informació del tiroteig. Però els líders que tenien anunciada la seva presència a la manifestació no van deixar que la banda els marqués l'agenda i, en algun cas, van enviar altres dirigents a la reunió –altres se'n van absentar– convocada per José Luis Rodríguez Zapatero al Congrés. Cal veure ara quina és la resposta del govern espanyol i del president José Montilla, que han hagut de desprogramar una primera reacció, una reunió sobre el Prat, per l'atemptat d'ETA. Zapatero tenia prevista una visita privada a Barcelona –la seva dona actua al Liceu– i hagués aprofitat per dinar amb Montilla i els empresaris del GTI4 per tractar del futur del Prat, segons fonts empresarials citades per Efe.