L'anunci de la «normalització» del servei de rodalies va ser el missatge més repetit a Rodalies Renfe ahir. Els informadors explicaven a qualsevol usuari que se'ls apropés que el viatge en tren encara continua sent gratuït, però que el de metro deixava de ser-ho, a causa de la «normalitat» a la línia. Ja dins del vagó, un missatge clar i contundent, de més normalitat: «S'han normalitzat tots els serveis de rodalies. Arran d'aquesta normalització, el servei especial d'autobusos de plaça Espanya deixa de ser operatiu», expliquen Adif i Renfe a través de la megafonia dels vagons.
Míriam Arenas, que cada dia agafa el tren a Vilanova per anar fins a Barcelona, parla d'una altra «normalitat»: la que torna a provocar que a les sis del matí els trens siguin d'una planta enlloc de dues. «Els trens van a tope, i no podem seure, així que torna a passar com abans», explica la jove. Arenas es mostra convençuda que els «retards» també formaran part de la nova «normalitat», mentre la seva mare, que ahir viatjava amb ella, reconeix que li fa «pànic» que la seva filla agafi el tren. «A mi em fa més por, i no per mi, sinó per ella», explica Antonia Romero. «Penso que pot passar alguna cosa», afegeix. El tren surt puntualment de Vilanova a les onze i dotze minuts, i enllaça unes estacions que aquests dies estan unides per un mateix paisatge: informadors i vigilants de Renfe passegen per les andanes, divulgant el missatge de «normalitat» més absoluta entre els ciutadans. A Gavà, entre set i vuit autocars esperen aparcats al costat de l'estació, ja sense viatgers per transportar a Barcelona, gràcies a la tornada a la «normalitat». Al seu pas per l'estació del Prat de Llobregat, unes noies parlen del projecte de renovació de l'estació de tren a Vilanova (que és una de les compensacions reclamades per la comarca pels perjudicis del caos ferroviari). «Diuen que serà com aquesta», asseguren les joves, que observen fil per randa les noves instal·lacions del Prat. El trajecte arriba a crear expectació a mida que s'aproxima a Bellvitge: la velocitat disminueix, i els viatgers rastregen per la finestra un paisatge d'obres protagonitzat per centenars d'operaris, grues, excavadores, camions, dipòsits, molta terra i algunes tanques metàl·liques per ocultar el panorama que les mirades intenten, com poden, traspassar. Si bé els viatgers no treuen la vista de les obres, els operaris no són menys, i sembla que es quedin també bocabadats de tornar a veure passar trens. Encara que sembli estrany, la «normalitat» també sorprèn, al cap i a la fi.
