Dos quarts de quatre de la tarda a l'estació de Renfe de Vilanova i la Geltrú. Una vintena de companys i simpatitzants de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) accepten un bitllet que paga Renfe i van a manifestar-se pel dèficit d'infraestructures. Dels trens, sí, i també «del dret a decidir de tot plegat», argumenta Marc Ortiz. La CUP ha repartit fulls durant el matí a la Rambla amb què convidava els veïns a manifestar-se a Barcelona. El grup que és al vestíbul és improvisat. Ortiz afronta esportivament la paradoxa d'acceptar un regal d'una empresa pública que pretén repudiar. Ortiz creu que hi haurà molta més gent que a la manifestació del 18 de febrer. Ara, es veuran les banderes i els globus taronges de CDC, «per interessos electoralistes». A l'estació d'autobusos, s'hi llegeix una pancarta de CiU prou contundent: «Renfe et roba el temps.» A l'andana, hi ha unes quaranta persones que pugen a un flamant autocar vermell Penedès llogat per CiU però que convida a pujar-hi tothom que vulgui sense necessitat de lluir cap carnet concret.
Per rigorosa democràcia, pugem al bus. L'ambient és de tertúlia de cafè. Miquel Vidal fill seu al costat del Miquel Vidal pare. El jove, de 14 anys, s'estrena en una manifestació. Fins ara, destaca el pare, ha intervingut en actes públics de CiU al municipi («no és militant perquè no té l'edat»). Si es perden, es trucaran amb el mòbil. Ell porta un megàfon però sembla que encara no té clares les consignes. Si més no, no les diu. Sí que compta amb trobar-se «molta gent indignada, empipada perquè no van els trens». La combinació de trajectes ha fet que es trigui molt més del compte i obliga a aixecar-se més d'hora, cosa que provoca «mals de cap», diu el noi. A Miquel Vidal pare, li sembla més adequat anar amb bus, «no ens fiem dels trens». Ahir al migdia, però, anaven amb puntualitat britànica i amb una notable presència d'informadors i d'autobusos aparcats a Gavà, encara.
Núria Gil, que es declara simpatitzant d'ERC, va anar a la manifestació del 18 de febrer sola. Ara torna a anar-hi individualment. Ha llegit que hi havien 300 autobusos preparats per apropar la gent a plaça Catalunya, a la manifestació. Esperava que algun sortiria de Vilanova. Com al febrer. Però no. Ha trobat el de CiU i s'hi ha apuntat. Se sent un pèl infiltrada quan, a la filera del davant parla un exmilitant d'ERC, ara afí a CiU. Ella creu que hi ha més coses que els uneixen que no pas els separen, però que els catalans incideixen en marcar diferències i en «suportar massa» les deficiències en les infraestructures. El trajecte és tranquil: a 80 per hora (per ordre governativa), per no contaminar més del compte. L'única pujada de to és la d'un home que sentencia «jo estic molt emprenyat». Desafecció a l'Estat? Per ara, a la Renfe.
)
