Amb motivacions diverses, com la resta dels assistents però amb l'objectiu de fer-se sentir, a la marxa van participar un grapat d'entitats i associacions. La resposta ciutadana era una incògnita, com destacava el president d'Òmnium, Jordi Porta, que estava satisfet amb la mobilització però va traslladar la responsabilitat de canalitzar el sentiment als partits polítics, començant «pels tres que hi han participat».

Però entre els notables que portaven la pancarta de la capçalera hi havia un antic militant del PSC, l'historiador Jaume Sobrequés, que compartia els «objectius» i va augurar que els socialistes catalans acabaran defensant el dret a l'autodeterminació. Va dir que «hi ha militants del PSC que pensen així», però «a l'actual direcció, no».

Pel politòleg Ferran Requejo, la crisi de les infraestructures ha estat el «detonant» del brot de sobiranisme. Joan Laporta va confessar que havia «de ser-hi a part de la dignitat, per l'orgull de ser català». L'historiador Joan B. Culla no podia jutjar la magnitud de la marea humana, però creia que, com l'Onze de Setembre del 1977, «és un altre moment històric que cal interpretar».

VEÏNS I PLATAFORMES
Al tronc de la manifestació hi havia una nodrida representació de la federació veïnal de Barcelona (FAVB) i l'associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), que van marxar plegats reclamant els traspassos, però també el finançament per garan tir el servei. El president de l'associació, Ricard Riol, hi va veure molta gent «farta» de Foment que reclama més inversió per al transport públic de la majoria. També van desfilar altres col·lectius empipats amb el ministeri, com els detractors del TAV arran de la Sagrada Família i els veïns de Vallirana que reclamen que acabin les obres de la variant de l'N-340.