dissabte, 1 de desembre de 2007
> opinió . Escriptor
JORDI CABRÉ..
L'expresident Pujol va anunciar dimecres que se sumaria a la manifestació de dissabte convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir. Ha dit que hi aniria «encara que hi hagués d'anar sol», perquè Catalunya ha de reaccionar contra les contínues agressions que rep per part de l'Estat. En canvi, el PSC i els sindicats UGT i CCOO seran els grans absents d'una manifestació que du un lema i uns motius absolutament lògics i assumibles: els catalans no mereixem el tracte que rebem per part de l'Estat ni en infraestructures, ni en el seu funcionament, ni en el resultat de les balances fiscals o en simple comprensió i respecte. És per aquesta anàlisi tan òbvia que fa la sensació que la manifestació serà tot un èxit, i això malgrat els intents de contraprogramació de l'Estat tot anunciant el restabliment d'alguns serveis per al mateix dia. Ateses aquestes circumstàncies, el que es troba a faltar és una maragallada. Una genialitat, una sortida de la línia oficial d'un PSC al qual ja no pertany, un gest de grandesa i de proximitat amb els problemes ciutadans als quals va servir durant tres anys, per part de l'expresident Maragall. Una figura de la qual es poden discutir moltíssimes coses en la seva trajectòria, i en especial hi destacaria la menysvaloració de la figura presidencial a cops d'ocurrències, però que ara té un deute amb el seu país i un deure amb els seus problemes. Maragall no té cap motiu per no anar-hi, ni el tenen els catalanistes propers al PSC i ni tan sols aquells que se senten més propers al PSOE. Catalunya no ha de tolerar ni aquest tracte ni aquest menyspreu verbal, al qual últimament ens té acostumats la ministra Álvarez. La manifestació d'avui serà un èxit perquè hi ha raons, perquè tenim raó, i també perquè el descontentament acumulat va molt més enllà de les competències estatals i afecta ja molt directament la passivitat del govern de la Generalitat. Encara que no es digui i encara que això no figuri a la pancarta. La gent s'ha adonat que vivim un bloqueig quasi total i que una part de la culpa és dels nostres governants. Tal vegada per això no hi van els principals. Justament per això ha d'anar-hi Maragall.
|
