Les reaccions a la mort de la veu d'Els altres catalans mostren l'estimació i admiració que despertava. Coincidència total en la talla humana d'un català que va saber captar i interpretar, com ningú, el fenomen migratori de la segona meitat del segle XX. «El país està de dol», proclamava el president de la Generalitat, José Montilla, lamentant la pèrdua «d'un català universal» i «un exemple» d'aquells que han fet «un esforç per integrar-se a Catalunya, de molts que, com ell, eren altres catalans i han treballat perquè Catalunya sigui un sol poble». L'expresident, Jordi Pujol, «orgullós» d'haver-se comptat entre els seus amics, definia Candel com «una de les persones més importants del segle XX a Catalunya» per la contribució, a través de la vivència, a l'explicació de l'emigració. «Va ser el primer immigrant, o dels primers, que va entendre Catalunya i ens va ajudar a què entenguéssim els immigrants», comentava Pasqual Maragall.

Entre les veus del govern, també la de Josep-Lluís Carod-Rovira, que destacava sobretot que va ser «un home bo» que va defensar «la unitat civil del poble català per sobre de les diferències d'origen» i la de Joan Saura, que el situava com un «referent» i en subratllava la vocació per «defensar els més febles». La ploma de l'escriptor i periodista també va rebre elogis, per un estil «viu i real». El conseller Joan Manuel Tresserras, va subratllar que Candel havia sabut identificar, com ningú, el fenomen de la immigració del meitat de segle XX i en va ser «cronista». El va definir com «l'historiador del present».

Tots els partits van sumar-se al dol i, des del PSC, ERC, CDC, UDC, ICV i EUiA, van ressaltar la seva aposta per la cohesió social i el PP, la contribució «social i cultural». També ho van fer Sos Racisme, CCOO i la UGT.