Una dona ha mort a mans de la seva exparella aquesta setmana després que ella és negués a donar-li una segona oportunitat quan ell li ho va demanar en El diario de Patricia. La dona no sabia de què anava el programa ni havia estat avisada de la presència del seu excompany, que tenia una ordre d'allunyament i havia d'ingressar pròximament a la presó per haver-la maltractat. La productora del programa al·lega desconeixement respecte dels maltractaments i l'aplicació exhaustiva de la legalitat vigent. I la cadena, en un breu comunicat, es desvincula del crim. Molt bé, però malament rai quan per fer un programa has de portar la legislació en una mà mentre amb l'altra fas signar als participants tota mena de formularis per poder cobrir-te les espatlles.

A partir del fatídic final d'aquesta dona, jutges i institucions lamenten allò que ha passat i prometen posar fil a l'agulla perquè no es torni a repetir una situació similar. Com si aquesta fos la primera vegada que passa, com si no sabessin de què estan parlant. Aquest no és el primer cas d'assassinat després d'aparicions i retrobaments més o menys forçats en programes de televisió. Algun, a més, relacionat amb el mateix El diario de Patricia. I compte, la tragèdia recent ha de fer veure que aquest és el resultat d'un seguit de plantejaments televisius que viuen de posar la gent a la corda fluixa amb l'aparença de voler ajudar-la i amb l'única intenció de treure'n profit en forma de quota d'audiència, sense distingir que acosten estelles al foc i que juguen amb els sentiments de les persones. Aquí no parlem d'uns carallots detestables que graven amb el mòbil per penjar-ho a internet. Generalitzar seria injust, però preguntar-se sobre el sentit comú dels executius de moltes cadenes de televisió és poc menys que ridícul, i molts cops quan engegues la tele et planteges: què ens està passant?