Les comarques gironines són un pol d'atracció. Així ho corroboren les dades de l'informe de la Fundació BBVA, en què es confirma que un 35,41% de les persones que viuen a les comarques gironines van néixer en qualsevol altra demarcació de l'Estat o hi han arribat sent originaris d'altres països estrangers.
En la comparativa entre demarcacions catalanes, només Tarragona té en l'actualitat més residents nouvinguts espanyols o estrangers que la demarcació de Girona. Per la seva banda, les comarques barcelonines es queden cinc punts per sota de les comarques gironines, amb un 30,05% d'habitants procedents de fora de la demarcació, mentre que a Lleida el percentatge de residents vinguts des d'altres demarcacions o països queda en el 25%.
Un dels fets destacables que s'extreu de l'estudi és que Girona té més residents nascuts en altres demarcacions o països tercers que Madrid, malgrat l'atracció que pot suposar la capital espanyola. L'estudi, que duu per títol Actividad y territorio. Un siglo de cambios, permet comprovar que les comarques gironines han estat atractives històricament. Així, el 1950 la demarcació ja tenia prop d'un 25% de la població nascuda fora de la geografia gironina.
La mobilitat interna dins de la demarcació també és molt alta, ja que l'estudi recull que només un terç dels gironins continuen vivint al municipi de naixement. Una dada que s'explica pel dinamisme econòmic de les contrades gironines que afavoreix canvis constants de municipis, així com la tipologia de la demarcació, amb molts municipis mitjans i amb pocs quilòmetres de distància, que afavoreixen trasllats de domicili. El 2005, només Guadalajara i Madrid tenen índexs més baixos de persones nascudes al mateix municipi de residència.
L'informe de la Fundació BBVA revela que la Jonquera encapçala els municipis de l'Estat en què el pes del sector serveis té més importància entre les ocupacions dels seus habitants. La seva situació fronterera explica aquesta dada, però si es mira històricament altres municipis gironins han encapçalat aquest rànquing en altres èpoques. L'any 1981, Portbou liderava aquesta classificació, ja que un 92,5% de persones estava ocupada en el sector serveis, i la Jonquera era la quarta de l'Estat i Lloret de Mar tenia la posició 11. El 1991, Lloret havia ascendit al sisè lloc, amb un 80% de població al sector serveis, i Tossa, en el quinzè lloc.
Una visió al passat permet veure com Sant Feliu de Guíxols es va caracteritzar per tenir poc jovent a mitjan segle XX. El 1960, aquest municipi era el segon de l'Estat amb menys joves més petits de 15 anys, només per darrere de Llucmajor, a les illes Balears. En aquesta mateixa estadística, Olot es trobava en cinquena posició i Figueres en la tretzena. Malgrat això, les estadístiques dels anys 80 i 90 i principi del segle XXI desapareixen dels primers llocs dels municipis gironins. El 2001, la demarcació tenia una taxa de població menor de 15 anys lleugerament per sota de la mitjana espanyola.
)
