Zapatero considera molt difícil compensar els passatgers afectats de manera proporcional als perjudicis patits per cadascun d'ells per haver-se d'aixecar més aviat als matins o per arribar tard a la feina a conseqüència d'agafar el cotxe privat o els busos alternatius i no poder fer-ho en tren. El president espanyol va rebutjar establir un fons de compensació per als usuaris tal com li reclamava el diputat d'ERC, Agustí Cerdà, en considerar que els perjudicis «són de molt difícil concreció econòmica i indemnització».

El cap de l'executiu admet que els afectats «han vist alterada la seva vida normal durant aquestes setmanes», han perdut hores de son o de vida familiar i «han hagut de suportar un transport diari més complicat i lent que en condicions normals». Davant d'aquestes contingències sostingudes, Zapatero recordava que el govern ha establert la gratuïtat del servei en les línies C2 sud i C10 fins que finalitzin les obres del tren d'alta velocitat (TAV) a Sants. Però, a més, anunciava una altra compensació via els municipis. L'executiu espanyol ajudarà les poblacions afectades pel tall de Rodalies amb ajudes al finançament d'infraestructures i serveis públics locals encara que no formin part de les competències estatals. Així explicaven fonts properes al president el compromís poc explícit que va realitzar sobre aquesta segona via de compensació. Segons aquestes fonts, es tractaria per exemple d'ajudar els ajuntaments a finançar la construcció de llars infantils o d'avis «davant la impossibilitat de concretar econòmicament el perjudici que cada usuari ha rebut pel mal funcionament del servei». El diputat republicà li va recordar que el col·lapse comporta pèrdues a treballadors, autònoms i empresaris, un fet que no denuncia només el seu partit sinó «també els principals agents econòmics i sindicats de Catalunya».

Agustí Cerdà va assegurar en la seva intervenció que «la responsabilitat que vostè va assumir no ha de quedar-se en declaracions de bones intencions sinó en assumir i compensar el dany causat, que té quantificació econòmica» i que ERC situa al voltant dels 250 milions.