La realització d'un film amb imatges d'arxiu és un procés complex i, sobretot, costós. Una inversió econòmica que costa de sufragar si, a més, la realització del treball no busca el lucre sinó la recuperació de la memòria històrica. Així es va posar de manifest ahir en la secció Panorama de realitzacions, que va organitzar el festival de cinema Memorimage de Reus, perquè productores i entitats hi expliquessin les seves experiències. Ho van fer Revista Cambrils, Lleida TV i La Caja Negra Produccions.

Revista Cambrils ha realitzat dos audiovisuals, sobre la gran rierada de 1994 i el 50è aniversari de la publicació. Ara, està en plena producció d'un tercer que tracta de l'evolució urbanística del municipi i en té un altre en projecte dedicat al tràgic accident ferroviari de la riera de Riudecanyes de 1907. El director de la revista, Lluís Rovira, va explicar que en l'obtenció d'imatges per a La força de la rierada no hi va haver problemes, ja que es va confeccionar amb les aportacions de videoaficionats de Cambrils. Per al tercer, tenen la col·laboració del Centre de la Imatge Mas Iglésies, que ha facilitat imatges aèries del Cambrils dels anys setanta. Però per al de l'accident ferroviari, la Filmoteca de la Generalitat Valenciana els ha demanat 2.500 euros per utilitzar nou minuts de pel·lícula. Unes imatges fílmiques que, d'altra banda, són les més antigues que es conserven de les comarques tarragonines: «Per exhibir-les, no cobren res. Però sí si les vols utilitzar per fer un vídeo que regalaràs als subscriptors de la revista i que, per tant, no serviran per lucrar-te».

Lleida TV, del grup Segre, ha realitzat el documental El braç de les fúries, que reconstrueix el terrible bombardeig de què fou objecte la ciutat per part de l'aviació feixista italiana el 2 de novembre de 1937, durant la Guerra Civil. El redactor en cap de Diari Segre, Josep Carles Miranda, va explicar la llarga gestació del documental i, en especial, el costós procés d'obtenció de les imatges històriques. Imatges que va captar el càmera d'una columna de milicians que dues hores després del bombardeig va passar per Lleida camí del front i que dos dies després va ampliar l'equip de periodistes que hi va enviar el Comissariat de Propaganda de la Generalitat. Les filmoteques públiques han cobrat als realitzadors del documental dotze euros per cada segon de les imatges. Miranda es lamentava ahir dels costos, malgrat la clara intenció de restitució de la memòria històrica d'un treball que, evidentment, no s'explotarà comercialment a les sales de cinema.

Experiència diferent és la de La Caja Negra Produccions, una jove productora de Premià de Mar que impulsen Víctor Saràbia i Míriam Soms. Fa tres anys, la productora va començar el projecte de crear el primer arxiu audiovisual de Premià i que, gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament i la Filmoteca de la Generalitat, ha aconseguit rescatar (i sobretot alliberar-les del pagament de drets) unes 200 antigues filmacions amateurs. Amb aquest material, La Caja Fosca ha emprés la realització de la sèrie La mirada dels premianencs, de la qual el Memorimage exhibirà demà una de les entregues a la secció oficial. La Caja Negra, però, ha realitzat altres treballs, alguns utilitzant materials de www.archive.org, un portal nord-americà que posa a la disposició del públic imatges lliures del pagament de drets, una iniciativa inèdita a l'Estat espanyol. Actualment, la productora elabora el projecte Melvin contra E.T., un documental que explicarà la trajectòria del dibuixant barceloní Joaquín Blázquez que sempre va reivindicar que Steven Spielberg havia copiat el famós extraterrestre de la pel·lícula del seu Melvin, un personatge que havia creat el 1975 per a una editorial nord-americana. La Caja Negra ha apostat per un nou sistema de producció per finançar els 60.000 euros del cost del film: la participació de particulars a raó d'una col·laboració mínima de 15 euros. Una fórmula nova que fuig de les subvencions públiques o la col·laboració amb productores consagrades. Els promotors mantenen així la total independència artística i ideològica del projecte.