dijous, 22 de novembre de 2007
> La PDE alerta que la dessalinitzadora del Garraf és la nova interconnexió de xarxes
Creix el neguit al moviment social pel projecte d'un complex amb 32 hotels i camps de golf al desert dels Monegros
GUSTAU MORENO.
Tortosa
El portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va fer ahir una primera valoració del projecte de la nova planta dessalinitzadora del Garraf, que tindrà una capacitat per aportar 20 hectòmetres cúbics d'aigua potable a la xarxa de l'àrea de Barcelona. En aquest sentit, Tomàs va advertir que la dessalinitzadora quedarà connectada també a la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), i que per tant el projecte amaga en realitat la polèmica interconnexió de xarxes que el moviment antitransvasament va aconseguir que es retirés del Plan Hidrológico Nacional (PHN). D'altra banda, Tomàs va confirmar que els grups que treballen per la nova cultura de l'aigua també estan preocupats pels projectes turístics que es volen impulsar al desert dels Monegros.
+ Una vista aèria de Cunit, on podria construir-se la nova dessalinitzadora del Garraf. Foto: EL PUNT
|
«L'arribada de l'aigua del canal Segarra-Garrigues a l'àrea metropolitana és la nova via per al transvasament a Barcelona, mentre que la dessalinitzadora de Cunit és la interconnexió de xarxes que ja vam aconseguir traure del PHN», va alertar ahir el portaveu de la PDE. Manolo Tomàs va afegir-hi que l'antic perllongament del minitransvasament i la connexió de les canonades del CAT amb la planta d'Abrera, al sistema Ter-Llobregat, es farà ara a partir de la nova planta dessalinitzadora. La previsió de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) és que les obres estiguin acabades en poc més d'un any, però Tomàs va assenyalar que el projecte és «un acudit de mal gust». Així, el portaveu de la PDE va lamentar que també ara s'estiga parlant del caràcter reversible de la infraestructura. De fet, la planta podrà servir aigua dessalinitzada al litoral de Tarragona durant l'estiu, però derivarà l'aigua a l'àrea de Barcelona en els mesos d'hivern, que és quan puja la punta de consum a la regió metropolitana. En aquest sentit, Tomàs considera que la connexió de xarxes que es faria a les instal·lacions de la futura dessalinitzadora del Garraf podria utilitzar-se per enviar aigua de l'Ebre a Barcelona, com a mínim en casos d'emergència. El portaveu va tornar a acusar l'ACA i el Departament d'Agricultura d'estar impulsant projectes que contradiuen la nova cultura de l'aigua, com el canal Segarra-Garrigues i el regadiu del Xerta-Sénia. Així, la PDE també sospita que la interconnexió de la dessalinitzadora també servirà per disminuir la pressió de Barcelona sobre el Ter, ja que les comarques de Girona reclamen que es rebaixi la dependència de l'àrea metropolitana amb recursos hídrics alternatius, sobretot fins que no hi arribin els 3 metres cúbics per segon del Segarra-Garrigues. Segons Tomàs, a Barcelona també haurien d'arribar 2 metres cúbics per segon de la concessió del CAT, mentre que un metre cúbic per segon del Xerta-Sénia marxaria cap al sud, traspassant la frontera de Castelló. «Tots els projectes previstos al PHN ja estan en marxa, excepte el gran transvasament de l'Ebre, que era econòmicament inviable», va lamentar Tomàs. El portaveu de la PDE va concloure que el moviment social té molt clara la «radiografia» de la situació actual, i va instar els ciutadans del territori a actuar amb «intel·ligència». Tomàs va dir que la PDE s'està coordinant amb altres col·lectius de la Xarxa Catalana per una Nova Cultura de l'Aigua.
|
)
