Un distanciament entre l'acció política i el sector educatiu, la manca de prestigi social i acadèmic de la formació docent o un esforç insuficient en l'acollida dels alumnes estrangers. Aquestes són algunes de les múltiples causes que assenyala la Fundació Jaume Bofill per explicar els mals registres de Catalunya pel que fa al nivell educatiu.
Aquestes dades indiquen que Catalunya és quatre punts per sobre de la mitjana de l'Estat espanyol pel que fa a abandonament prematur dels estudis i a la cua d'Europa, on tan sols Portugal, amb un 38,6%, i Malta, amb un 41,2%, superen negativament l'estadística catalana. Igualment, la taxa de graduació en ESO és la segona més baixa de l'Estat. Tan sols un 69,6% dels alumnes es graduen en la secundària obligatòria, lluny d'altres parts de l'Estat, com ara el País Basc i Navarra –84,4%–, l'Aragó –79,6%– i Madrid –76,7%–. «No volem caure en el discurs catastrofista, però costa molt valorar aquestes dades positivament», va comentar el director de la fundació, Jordi Sánchez.
FRE AL COFOISME
«Cal posar al congelador el cofoisme que hi ha al país», va dir Sánchez, que va dir que en la base d'aquesta desacceleració hi ha la manca d'inversió en educació, situació que va comparar amb els esvorancs de les obres del TAV. Una manca d'inversió que sembla que repunta en els darrers anys, segons va dir l'autor de l'estudi, el catedràtic de la UAB Ferran Ferrer. Les dades que analitza l'estudi, que ahir es va presentar a la seu de la fundació, fan referència al 2005 i afirmen que Catalunya destina un 2,2% del seu PIB a educació, una xifra que és de les més baixes, concretament la segona més minsa de tot l'Estat.
Un dels altres factors que alimenten el fracàs escolar a secundària és, segons Ferrer, una certa tolerància acadèmica en la primària que queda reflectida en el nombre d'alumnes repetidors. Mentre que a primària tan sols un 1,5% dels estudiants repeteixen curs, el mateix indicador a secundària s'enfila sorprenentment fins a un 13,7%. «Hi ha un fracàs encobert a primària», va dir Ferran Ferrer, que hi va afegir que també s'observa una clara diferència entre els centres públics i els privats. En els centres públics hi ha una taxa onze punts més alta de repetidors que a l'escola privada. «També hi té relació el nivell socioeconòmic de les famílies», va comentar l'autor del treball.
D'altra banda, la diagnosi indica que el nivell d'escolarització en l'etapa preescolar és molt elevat, d'un 97,1%, una xifra molt superior a la de països considerats capdavanters en aquest àmbit com és el cas de Finlàndia.
SOLUCIÓ GLOBAL
En vista d'aquesta situació, els autors del treball creuen que és necessària una implicació de tots els agents educatius per capgirar la situació. «Tothom té responsabilitats, fins i tot els que pensen que no en tenen, començant per les famílies», van comentar ahir. Per això, van proposar diverses actuacions entre les quals destaca accelerar el Pacte Nacional per a l'Educació, que preveu una inversió d'un 6% del PIB, o un gran acord entre els sectors públic i privat per respectar els principis d'equitat i de llibertat d'elecció de centres. Finalment, es va demanar una revisió del mercat de treball, que actualment demana molt personal jove i sense qualificació, cosa que provoca que molts estudiants abandonin els estudis un cop han acabat l'educació secundària obligatòria.