Tot i que en vida havia refusat la possibilitat d'escriure les seves memòries, en els darrers anys de la seva vida, Jordi Sarsanedas va mantenir un parell de dietaris. Coincidint amb el primer aniversari de la seva mort, s'ha fet pública l'existència d'aquests dos documents inèdits, que probablement no trigaran a sortir a la llum. De fet, Proa ja està treballant en l'edició d'aquestes dues obres, que en cap cas seran a les llibreries abans del pròxim Sant Jordi, segons fonts de l'editorial. Un dels dietaris és exclusivament poètic i l'autor barceloní hi va treballar només durant el 2006, mentre que l'altre, de caire més genèric i biogràfic, abasta des del 2000 fins l'any de la seva desaparició. El professor Francesco Ardolino, que treballa en l'edició dels textos, va llegir-ne un fragment en les jornades dedicades a glossar la figura de Sarsanedas: «Jo era a ca l'Artie [Shaw], a Begur. Aquella nit l'Artie havia anat a sopar amb no sé qui. Jo dormia a la planta baixa amb el llit a prop d'una finestra que donava al jardí. Van despertar-me uns trucs al vidre. Era l'Ava Gardner. Vaig aixecar-me i vaig fer-la entrar, però ja ho he dit, l'Artie no hi era. Vaig dir-li on potser el trobaria i va dir-me ‘passi-ho bé'. Ara suposo que vaig parlar-ne amb algú i parents, amics i coneguts van trobar un fet notable, interessant i memorable que un dia m'hagués despertat l'Ava Garner».

Aquestes obres completaran la bibliografia de Sarsanedas, si bé ja no podran pal·liar una sensació que el poeta va destacar en vida i que ahir es va recordar en l'acte que va tenir lloc al TNC: «Si penso en la meva obra la veig reduïda i penso que n'he perdut alguna pel camí.»

Dirigit per Oriol Broggi, l'espectacle homenatge va comptar amb la participació dels actors Òscar Intente, Pere Ventura, Carme Sansa i Pilar Pla, que van recitar algunes de les creacions de Sarsanedas (fragments de Mites, d'Una discreta venjança i diversos poemes) davant d'un auditori entre el qual hi havia la seva vídua, Núria Picas, el seu germà Octavi i el seu fill Oleguer, actual director de Catalunya Ràdio. També van sortir a l'escenari companys de professió i amics com ara Joan Rendé, que no va dubtar a qualificar l'homenatjat com «un dels patriarques de la cultura catalana»; Carles Torner, deixeble seu que va llegir un poema «escrit poc després de la seva mort» en el que li agraïa el fet que li hagués «donat la llengua i el testimoni», i la poetessa Montserrat Abelló.

El conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, va voler centrar-se exclusivament en la faceta d'intel·lectual. «Va ser d'aquella mena de gent que va saber trobar l'activitat justa en un moment històric concret perquè el seu esforç tingués un caràcter multiplicador», va dir en referència a la feina que va fer a Serra d'Or. De la mateixa manera que Sarsanedas va saber fer el que calia en el seu moment per tal de recuperar la cultura catalana, el conseller va exhortar els presents a treballar per «assegurar l'excel·lència i conquerir el mercat internacional». «Aquest és el repte del moment i complir-lo, com ell va fer en el seu moment, és el millor homenatge que li podem fer», hi va afegir.

«Després d'haver escrit una cosa que trobo satisfactòria, em sembla que he crescut uns quants centímetres», va confessar en alguna ocasió el mestre. Ahir, sense escriure res, hauria crescut dos pams.