dimarts, 20 de novembre de 2007 > Olor de nou
la galeria
JORDI DURAN.
Des del gener passat s'estan celebrant desenes d'activitats per recordar la figura, la vida i l'obra d'Artur Bladé i Desumvila (Benissanet 1907-Barcelona 1995), amb motiu del centenari d'aquest escriptor. Uns actes que se sumen a les activitats que regularment s'organitzen a llaor seua a Benissanet, Móra d'Ebre, Flix... Llegeixo i admiro Bladé des de primer de BUP, però els confesso que estic una mica embafat de tant homenatge. Bladé és una icona de la Ribera d'Ebre això ja ho hem aconseguit, però un cop enlairat als altars no el podem convertir en una obsessió. Artur Bladé és el mestre, és la bandera, és el nàufrag solitari que va aconseguir arribar a terra ferma enmig de la tempesta dels anys foscos i rescatar de l'oblit un immens bagatge cultural i cívic d'un país natal marginat i invisible; però Bladé no pot esdevenir el discurs únic i recurrent any rere any, dècada rere dècada, de tota una comarca. Un cop s'acabi el centenari, potser seria prudent deixar reposar durant un temps la figura de Bladé i dedicar-nos a llegir-ne l'obra completa. Els joves que dissabte passat van guanyar el premi d'assaig que porta el nom de l'escriptor de Benissanet Josep M. Sáez i Emigdi Subirats em van fer l'efecte que venien carregats d'aire fresc, disposats a oxigenar l'ambient cultural de la comarca. Parlaven d'un tal Roc Llop i Convalia, un sindicalista àcrata, nat a Miravet, que l'any que ve també farà el centenari. Vaig sentir olor de nou.
|