«Els boscos catalans acumulen cada any dos milions de metres cúbics de fusta producte del seu creixement, això restant els incendis, l'activitat silvícola i altres aprofitaments», assenyala Jordi Vayreda, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). «Sabem quin és el carboni emmagatzemat però és difícil calcular la quantitat de carboni que poden segrestar els boscos catalans perquè això depèn de les espècies d'arbres i altres variables. Es podria calcular a partir de l'increment anual del consum de fusta» afegeix.

PRODUCTES DE FUSTA
En aquest sentit, l'estudi de Gas Natural afirma que, mentre materials com l'alumini o el PVC comporten «elevats consums energètics i les consegüents emissions contaminants associades a la seva fabricació», la fusta utilitzada en la construcció d'edificis, per exemple, no només emmagatzema carboni sinó que evita l'emissió de més CO2. Així, explica que «si totes les finestres es construïssin de fusta l'estalvi en l'emissió de CO2 arribaria prop de dos milions de tones. Aquesta quantitat, en energia, suposaria el 56% del consum de biomassa esperat el 2010».

BALANÇ ZERO
També afirma que l'ús de productes procedents dels boscos «permet allargar el temps en què el carboni està segrestat» i que l'ús de combustibles procedents de fonts vegetals «té un balanç zero quant a l'emissió de CO2 perquè s'emet una quantitat igual a la fixada». Tot i això, Romanyà puntualitza que «això pot succeir en els boscos madurs i d'aquests a Catalunya n'hi ha ben pocs», i afegeix que la biomassa «pot ser útil en petita proporció però en cap cas podrà abastir la demanda energètica de la nostra societat sense que això suposi una degradació molt important del medi ambient». I s'explica: «De l'energia que rebem del sòl només una part molt petita és utilitzable en la fotosíntesi i a més les plantes tenen una eficiència fotosintètica inferior al 4%. Com que en els biocombustibles gairebé mai s'utilitza la planta sencera, aquesta eficiència seria encara més baixa (la meitat en el millor dels casos ja que sempre ens deixarem l'arrel). L'energia solar seria més eficient i molt més adequada sobretot si s'instal·la en superfícies ja urbanitzades. D'altra banda, em sembla molt més raonable utilitzar l'energia del vent o de les ones del mar, on s'hi expressa la immensa majoria de l'energia que rebem del sòl (i de la lluna en el cas de les marees) i que tenen globalment un major potencial que els biocombustibles».

317.533 TONES
Una altra fórmula per calcular el segrest de carboni dels boscos es basa, segons Vayreda, «en les tones de matèria orgànica que produeix el bosc anualment, però no inclou ni els aprofitaments silvícoles ni les pèrdues per incendis». En el cas dels boscos de Tarragona, la quantitat de carboni que segresten anualment és de 317.533 tones.