El procés d'elaboració del pla d'actuació del districte de Ciutat Vella ha tancat una etapa. La ronda de reunions que ha fet durant el mes d'octubre la regidora de Ciutat Vella, Itziar González, i el seu equip, per recollir personalment les diferents propostes i aportacions dels veïns de cada barri, ha posat de manifest que, a banda dels temes més locals i propis de cada territori, hi ha un problema que plana més o menys sobre Ciutat Vella: l'impacte del turisme, en les seves múltiples manifestacions, sobre la vida veïnal i quotidiana. «És el famós tema de l'ús quotidià i l'ús puntual d'un turista, però que com que el turista va canviant es converteix en un ús continu», explica González, fent balanç de les reunions territorials.

Excepte al Raval, on les demandes més urgents tenen com a rerefons la convivència amb els col·lectius de nouvinguts, a tots els altres barris hi ha hagut veïns que han tocat algun aspecte relacionat amb el turisme. Així, a la Barceloneta, una veïna va demanar una cosa insòlita: que a la plaça més cèntrica d'aquest barri, que justament ara s'està acabant de reurbanitzar, la plaça del Poeta Boscà, i que tanca el procés de millora urbanística que va començar amb la remodelació del mercat municipal, no s'hi permeti la instal·lació de terrasses de bars ni de restaurants. Els veïns creuen que amb aquesta mesura preservaran aquest espai dels turistes i evitaran que se l'apropiïn. El volen per al barri i per als veïns. A la Barceloneta es comenta també que l'obertura d'hotels nous i de restaurants de luxe, com ara el del mercat, amb una estrella Michelin, encareixen els preus dels productes més quotidians a tot el barri. El turisme, doncs, no preocupa només per l'ús dels espais públics, sinó també perquè a les botigues es van imposant els preus de zona turística, que al final també acaben pagant els residents.

Al Gòtic i als barris de Santa Caterina, Sant Pere i la Ribera aborden la qüestió del turisme des d'una perspectiva diferent a la de la Barceloneta, ja que, a diferència del barri mariner, aquests territoris ja fa molts anys que van ser conquerits per la febre turística. Els problemes de convivència que generen els apartaments turístics, la gran quantitat d'establiments comercials que donen servei exclusiu als turistes i que obliguen els veïns a desplaçar-se lluny per fer les compres quotidianes, o l'ocupació del trànsit a causa dels autocars de turistes són algunes de les problemàtiques que els veïns demanen que es resolguin en aquest mandat. «Si no el fem sostenible, el turisme és un problema greu», va declarar en una de les reunions la presidenta de l'Associació de Veïns del Casc Antic, Maria Mas, que va ser la que va explicar que un dia es va dedicar a comptar tots els autocars que passaven per la Via Laietana mentre ella esperava un autobús a la parada: «fins a 19 en van arribar a passar, i tres d'ells eren busos turístics amb el balcó a dalt», va especificar la líder veïnal. Mas es va queixar: «El trànsit és infernal a la Via Laietana perquè els autocars de turistes la col·lapsen.»

Tant al Gòtic com al Casc Antic (Santa Caterina, Sant Pere i la Ribera) hi va haver veïns que es van mostrar partidaris de cobrar una taxa o un impost ambiental als turistes, no només per les molèsties que generen als veïns, sinó també «perquè ja que en fan un ús, que col·laborin en la despesa per al manteniment de la ciutat». Per altra banda, allò que vol evitar el barri de la Barceloneta, al Gòtic ja ho denuncien: «Els infants no tenen llocs on anar a jugar perquè les places estan ocupades per les terrasses dels bars i dels restaurants.»

«ÉS FONAMENTAL QUE ES QUEDIN»
La regidora admet que «A Ciutat Vella encara hi ha molts veïns, i el mercat i la centralitat poden fer que cada vegada s'imposi un ús més especialitzat d'aquest territori». I assegura que «no és això el que volem, com a regidora i com a veïna crec que és fonamental que els veïns es quedin a Ciutat Vella, perquè el mercat puja i baixa, però els veïns sempre hi són».

González recorda que durant aquests els últims vint anys, en què l'Ajuntament de Barcelona ha portat a terme una política clara de recuperació del centre històric de la ciutat, també hi ha hagut ciutadans que «s'ho han cregut i han contribuït a aquesta recuperació posant diners i energia per rehabilitar les seves cases. «Ara això es mereix que en una situació de pressió del mercat nosaltres tutelem iniciatives perquè ells es quedin a viure a Ciutat Vella.» Entre les idees que comença a treballar el districte, hi ha la possibilitat que els veïns de Ciutat Vella es beneficiïn també de la riquesa cultural i patrimonial que té aquest territori, i que tanta atracció turística genera: «A Ciutat Vella tenim una xarxa d'equipaments culturals grans i petits, públics i privats, única al món per la seva singularitat, i volem que el veí se'n beneficiï creant una aliança entre la cultura i el veí.»

ALTRES URGÈNCIES
No és que al Raval no hi hagi turisme. Hi és, però potser una part d'aquest territori va entrar més tard en el circuit turístic, la part del nord encara és fora d'aquest circuit, i de fet aniria bé que hi entrés per aprofitar-se dels beneficis econòmics que, d'altra banda, ningú nega que té l'activitat turística. Sigui com sigui, les urgències al Raval, expressades pels veïns a la reunió territorial que es va fer en aquest barri, són unes altres, almenys pel que es desprèn de les demandes que els veïns que van participar a la reunió d'aquest barri van posar de manifest.