Fa poc ha sortit l'informe més esperat pel que fa al canvi climàtic. A València s'han reunit 450 científics de 130 països, tots ells convençuts que el canvi climàtic s'està produint i que és responsabilitat de l'acció dels humans. No fer res «seria criminal» ens diu l'IPCC (Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic) de l'ONU. L'afirmació, tan rotunda, esdevé un advertiment que no deixa impassible a ningú.

L'informe de l'IPCC en sintetitza d'altres de previs que ha aprovat enguany el panel, però és el més esperat perquè va adreçat als polítics, i els governs l'hauran de tenir en consideració per fixar les seves polítiques mediambientals i de sostenibilitat en l'era post-Kyoto.

Ja no queda gairebé ningú que dubti de l'existència del problema del canvi climàtic i de la responsabilitat humana. Ni el cosí del senyor Rajoy.

No és responsabilitat única de la indústria, ni del transport –que també, i en gran mesura–, ni dels consums domèstics, sinó de tots plegats. Tots en som responsables i malauradament tots hi contribuïm des de l'activitat més quotidiana i insignificant fins a la més complexa de les grans combustions i de consum d'energia i de la seva generació quan es cremen combustibles fòssils. D'aquí la importància de fomentar i investigar en energies renovables.

Saber que el canvi climàtic és responsabilitat de tots, de cada ciutadà i de cada territori, ja és un pas endavant. I que tots hem de contribuir a solucionar-ho encara més. Al Camp de Tarragona comencem a donar mostres de tenir sentit de la responsabilitat amb l'aposta decidida per les energies renovables. Particulars, empreses i administracions tenim clar que és una indústria emergent, que aporta riquesa al territori, que genera nous llocs de treball, que representa valor afegit, que suma energia neta i evita energia contaminant. Un sol molí de 2 MW dels que aquests dies es col·loquen a Passanant i Forés, suposa un estalvi de 2.500 tones de CO2 a l'atmosfera cada any.

Però Catalunya continua a la cua d'Europa en l'ús d'energies renovables. Per això no en tenim prou amb els vuit parcs solars fotovoltaics fets i /o projectats a Alcover, Cabacés, els Guiamets, Reus, la Riera de Gaià, Riudoms, la Selva i Tarragona, i els onze parcs eòlics –dos en funcionament i els altres en diferent fase de construcció i/o tramitació– que produiran energia al Camp de Tarragona. Acabarem l'any amb 224 MW d'energia eòlica implantats a tot Catalunya, però el 2010 hauríem d'assolir els 3.000 MW compromesos en el pla de l'energia.

Però la responsabilitat també ha de ser individual. Tots podem estalviar i consumir de forma més racional. I sobretot hem d'estar oberts al canvi de costums, a la nostra llar, al transport de cada dia, a pagar més cara l'energia, però sobretot al canvi de deures socials que se'ns demanaran o ens haurem d'imposar tots plegats. Maleiríem els nostres avis si ens haguessin deixat un planeta malalt i amenaçat de mort, contaminat, amb poca aigua, amb forats a les capes altes de l'atmosfera que ens han de protegir, amb milions de tones de residus fins i tot a l'espai extraterrestre. «Què bèsties. Van ser uns crimi nals!», diríem. Doncs perquè les futures generacions no pensin això de nosaltres cal actuar i amb urgència. I no només els governs i les empreses sinó tots plegats.