La jornada d'ahir a Girona de la Convenció pel Futur, organitzada per la plataforma que lidera el socialista Raimon Obiols, va ser més aviat una presa de contacte i d'inici de deliberació que no pas un treball de concreció sobre quin ha de ser el futur de Catalunya i del catalanisme. Alguns en van quedar decebuts, com ara el moderador d'una de les tres taules rodones, el periodista Josep Puigbò. «No hem estat capaços de fer un exercici de prospectiva, que és del que es tractava. Dels greuges històrics i actuals ja n'hem sentit a parlar molt i el que cal és donar idees sobre l'horitzó polític i social de Catalunya», va dir Puigbò, que no va resumir cap més conclusió de la taula rodona que va moderar.

EL FIL DEL NOUCENTISME
La conjunció de l'àmbit cultural i polític que van aconseguir a principis del segle XX els noucentistes, compromesos amb el catalanisme i amb la idea de tenir una Catalunya més autònoma, va servir a Joaquim Nadal (i la consellera Marina Geli també s'hi va referir després) per proposar el nou «invent»: el «noucentisme del segle XXI». «Algú ha d'agafar el fil del tren col·lectiu del país i el catalanisme del segle XXI ha d'entendre que la societat està en un procés vertiginós de canvi», va afirmar. «Vint-i-uncentisme» va ser la paraula escollida per Geli per donar més força a la proposta de Nadal. El conseller Antoni Castells es va decantar per defensar el paper de l'esquerra a l'hora de redissenyar un projecte de país, i Raimon Obiols va carregar contra el líder de CiU, Artur Mas, per haver exercit de «profeta del pessimisme» i li va demanar «que refaci» les relacions amb ERC, en lloc d'entrar en «discussions estúpides».