La mostra permet resseguir a través de 44 teles i fustes i 33 dibuixos, datats entre 1924 i 1945 i procedents en bona part del Museu Torres-Garcia de Montevideo però també de galeries i col·leccions privades de tot el món, l'interès creixent de l'artista uruguaià per les fonts del primitivisme a la recerca d'una realitat altra, superior i espiritual, que el converteix en un dels avantguardistes menys ortodoxos del segle XX. La mostra, comissariada per l'historiador de l'art Marc Domènech, estarà oberta fins al 13 de gener.

Domènech ho estableix de bon principi: Torres-Garcia va sentir-se massa pròxim als valors del primitivisme, de la intuïció, la pobresa de mitjans i fins de la màgia, per convertir-se en un constructivista ortodox, de manera que el seu flirteig amb les categories d'ordre i estructura que en efecte són primordials en la seva concepció artística s'ha d'interpretar com una màscara complexa del seu veritable ideari estètic. N'hi ha prou de consultar les seves reflexions teòriques recollides en un ampli cos literari, per adonar-se amb quina precocitat defensava les qualitats del primitivisme.

El primitivisme de Torres-Garcia, nascut a Montevideo de pare mataroní i establert des dels 17 anys a Catalunya, des d'on va viatjar a partir dels anys vint als Estats Units, Itàlia i França, abans de tornar a l'Uruguai el 1934, prové de fonts múltiples, des de l'art tribal a la pintura del Quattrocento, passant pel romànic i el gòtic, l'art grec arcaic, la simbologia egípcia i la cultura precolombina, i es pot rastrejar en escrits tan primerencs com les Notes d'art, de 1913, o a El descubrimiento de si mismo, de l'any 1917.

Marc Domènech subratlla que, a diferència dels altres artistes de l'avantguarda que es van sentir atrets pel primitivisme, per Torres-Garcia no va ser mai un mer recurs formal per renovar el seu repertori artístic, sinó un mitjà per aprofundir en la potència expressiva i comunicativa de l'art, per donar compliment al seu gran axioma: «unir l'home amb l'univers».