La compareixença de Montilla va ser la prèvia del debat –avui al vespre o demà al matí– de la proposició d'ERC i ICV-EUiA en què es demana la dimissió d'Álvarez, en la qual el PSC es quedarà sol. El President sosté que, igual que no acceptaria que des de l'Estat li diguessin que un conseller ha de plegar, tampoc no ho pot demanar d'un ministre espanyol. «No demanaré ni ara ni en el futur la dimissió de cap membre del govern d'Espanya, amb independència del seu color polític», va dir, tot i les reclamacions.

En la seva intervenció, Montilla va defensar el paper de comandament que ha tingut el govern en la gestió de la crisi, malgrat que la responsabilitat, va assegurar, és de l'executiu estatal. L'anàlisi és que s'hi arriba per un cúmul de circumstàncies, entre elles un dèficit d'inversió estatal a Catalunya –amb el dit assenyalant a CiU i el PP– i un traçat per a l'entrada del TAV a Barcelona que, malgrat que «va ser un acord de tothom», hi havia constància que «era difícil». La lliçó que se'n desprèn és que els governs han de treballar «amb un compromís nacional de més perspectiva temporal que la d'una legislatura» per no deixar «hipoteques» als que vinguin. I això també comporta, com insisteix el tripartit, una major implicació de la Generalitat en les grans obres de l'Estat. Montilla va advocar perquè el govern «actuï com l'autèntica administració central del país, amb capacitat de coordinar les actuacions, de marcar prioritats i de fer seguiment de l'execució» d'aquestes obres.

EMPRENYAT, NO PESSIMISTA
Hi va haver un missatge d'optimisme. Per Montilla, la societat està «emprenyada» però això no és sinònim de pessimisme sinó símptoma «que té ambició i vol millorar».