Ara que només falta que la llei de la memòria històrica sigui aprovada pel Senat, després de superar el ple del Congrés el passat 31 d'octubre, la CUP de Reus va iniciar fa dos dies una campanya per detectar tots els símbols franquistes que encara queden a la ciutat. Des d'aleshores ja se n'han detectat més de 300, tot i que es preveu que la xifra continuï augmentant en els pròxims dies.

Els joves de l'esquerra independentista, però, no treballen sols, ja que disposen de l'ajuda dels ciutadans. Gràcies a les noves tecnologies, la CUP ha habilitat a la seva web de Reus una adreça electrònica perquè tothom que trobi signes pels carrers de la ciutat li ho pugui comunicar. «Volem portar a terme aquesta tasca d'una manera interactiva i participativa», explicava a aquest diari Bartomeu Castellano, un dels membres de la CUP. A més, a la seva pàgina d'internet, també s'hi pot trobar un enllaç a Google Maps, on surt el mapa de Reus amb tots els símbols localitzats als carrers en qüestió.

De moment, els únics símbols localitzats són plaques franquistes. «Són plaques del Ministerio de Vivienda en edificis construïts durant els anys cinquanta i seixanta, tal com ha passat a moltes de les ciutats dels Països Catalans, on els ajuntaments encara no han aprovat ni n'han dut a terme la retirada», denunciava Castellano. A més, també posava de manifest la incoherència que es donava en alguns carrers reusencs. «És sorprenent que carrers com el de la Sardana o l'avinguda Jaume I, amb noms de caire catalanista, coexisteixin amb signes de la dictadura.

Una vegada la CUP hagi recopilat tota la informació, serà entregada al consistori amb una petició: la retirada de cada una de les plaques franquistes.

A tot això, a més, s'hi suma la disconformitat de la CUP pel fet que avui dia encara hi hagi un carrer amb el nom d'un alcalde franquista, el carrer de l'Alcalde Joan Bertran.

«NO EN QUEDEN GAIRES»
Per la seva banda, la segona tinent d'alcalde de la ciutat, Empar Pont, ja va advertir que els dos grans símbols franquistes que hi havia a la ciutat –dos escuts– ja fa temps que s'havien tret. Un era a la façana de l'oficina de Correus de la plaça de la Llibertat, i l'altre estava exposat a la façana de l'institut Salvador Vilaseca. A part d'aquests dos, segons Empar Pont, els altres s'han anat traient i «no en poden quedar gaires».