| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dissabte, 10 de novembre de 2007 > En la mort de Mn. Josep M. Marquès i la de Zacarías Hurtado
M. LLUÏSA FAXEDAS (*). En dues esglésies de Girona es van portar a terme ahir, divendres, els funerals de dues persones amb trajectòries ben diferents, que probablement no es van arribar a creuar mai però que eren molt significatives en els àmbits respectius. A Mn. Josep M. Marquès el vaig conèixer ja fa molts anys, quan va arribar de rector a la parròquia de Fornells de la Selva; des del primer moment, Mn. Marquès va treballar incansablement tant en l'àmbit pastoral com en el sociocultural del poble, en el qual es va integrar de seguida i hi va deixar una petja inesborrable. Fets i iniciatives com ara la Biblioteca Sol Ixent, el Grup de Recerca de Fornells i les excursions i sortides parroquials tenen, en l'origen, el seu impuls entusiasta. Fou, a més, un consiliari actiu en totes les activitats del casal d'estiu, colònies, acampades, de les quals tots els que hi vam participar recordem alguna anècdota, i en què, sospito, va viure alguns dels seus moments més feliços. A Mn. Marquès també el vaig tractar en el seu vessant d'arxiver diocesà i historiador, àmbits als quals va dedicar tants esforços al llarg de la seva vida i en els quals ha deixat alguns assoliments importantíssims per a la ciutat i per a la diòcesi que han permès que el nostre patrimoni comú sigui, després de la seva feina, significativament més conegut i valorat. Diversos articles han glossat aquest aspecte de la seva trajectòria, i no hi voldria insistir; però sí que vull recordar la seva passió per la història i la recerca, per la difusió i la generalització del coneixement i la preservació del patrimoni, que per molts han estat també un model i un mestratge extraordinaris. Mn. Marquès fou una persona d'una coherència personal extraordinària, que defensava allò en què creia amb una vehemència ben coneguda de tots els que el vam tractar; un treballador incansable, i una persona exemplar en la seva dedicació a una feina ben feta i rigorosa. A Zacarías Hurtado el vaig conèixer fa pocs mesos, quan després de les darreres eleccions vaig assumir la regidoria del barri del Pont Major. En Zacarías havia estat soci fundador de l'associació de veïns del Pont Major, i n'era encara un membre activíssim, present a totes les reunions i sopars, amb humor i coses per explicar. La seva història és la d'una generació que va arribar a Girona fa molts anys, que ho havia passat molt malament, però que va trobar aquí un lloc on arrelar-se, treballar, formar una família i prendre també un compromís amb l'entorn més immediat i la seva ciutat. En Zacarías ho va mostrar no només a l'associació de veïns, sinó en totes les altres entitats i activitats a les quals va estar vinculat; i ho mostrava també cada dia, amb la seva atenta vigilància del barri i la seva vida quotidiana. Mn. Josep M. i en Zacarías foren, cadascú en el seu àmbit, d'aquelles persones la vida de les quals no passa sense que alguna cosa important en romangui. Descansin en pau.
(*) M. Lluïsa Faxedas és tinenta d'alcalde i regidora de Cultura i Educació de l'Ajuntament de Girona |
 | |||
|