Estem de dol tots, familiars, amics i veïns. Ens has deixat sense avisar, però tu potser intuïes que passaria. Dimecres vares anar al centre cívic, vas arribar-te a Sarrià i a la tarda vares anar un moment fins a la plaça de l'Om, i vas tornar cap a casa, abans que fes fred. Vares fer per última vegada el recorregut diari dels últims anys, i vés a saber si t'anaves acomiadant de passada del que ha estat el teu món immediat i proper.En Zacarías és un referent que el Pont Major hem perdut. Serà difícil passar pel carrer i no veure't davant de casa teva, controlant una mica tot i posant-te neguitós per alguna cosa que no funciona, o per alguna altra que no t'agrada, com les pilones; o veure't caminar cap a la biblioteca o el dispensari. Ets una persona que de seguida es preocupa per tot, i truques a l'Ajuntament o allà on sigui perquè reparin el forat de la vorera, situïn els contenidors a lloc, posin la barana que falta o canviïn la bombeta fosa. Ara ens hem quedat orfes del vigilant experimentat.
De petit i jove ho vas passar molt malament. Vas venir a Girona i, primer a Sarrià i després al Pont Major, t'hi vas establir, amb la Conxita i amb la Flora. Eres el perruquer de tota la vida, fins a la jubilació, i del nostre barri ho sabies tot. Fa quasi 30 anys vas ser un dels fundadors de l'Associació de Veïns, i ara eres membre de la junta. També has estat 27 anys organitzant la Diada d'Homenatge a la Vellesa, de la qual eres president honorari. Abans havies estat amb el futbol i amb la festa major de l'època daurada. Sempre t'has interessat per les coses del barri, i l'has defensat com ningú. Falten persones com tu, que estiguin disposades a donar el seu temps en benefici de la comunitat.
I tenies temps també per a la Germandat de Donadors de Sang, de la qual formaves part i eres delegat, insistint sempre en la necessitat de les donacions. Dimecres al vespre varem tenir reunió: quan et trobaves bé, mai faltaves, però a aquella hora ja estaves per a altres coses. Varem parlar de fer-te un homenatge per Nadal. Però ara, tu, amb la teva marxa, ens ho has desmuntat, sense voler i sense saber-ho, i ens hem quedat en deute amb tu. Tenim com una recança per haver fet tard, i haurem de trobar-hi alguna solució.
«Sembla que l'hagi de trobar caminant pel carrer, i ja no hi és», em diuen. És cert. Et trobem a faltar molt, i t'agraïm tot el que has fet al llarg dels anys, sense defallir. T'escric en temps present, intentant en va que no desapareguis. Persones com tu han fet possible que el Pont Major no sigui un barri més, sinó un poble amb identitat pròpia.
A reveure, i fins a sempre, Zacarías.
)
