Ami sempre em va recordar el gitano Stromboli, aquell dibuix animat que guanyava molts diners fent ballar al seu teatre de titelles el dolç i un pèl massa ingenu Pinotxo. Ara, aviat t'adonaves que només compartien un aspecte semblant: alts, corpulents, amb cabells rinxolats i barba negra i espessa, perquè en Josep Cardona, en Nona, era l'antítesi del personatge egoista i fatxenda que va immortalitzar Walt Disney i que només buscava el benefici propi amb l'espectacle dels titelles. Per ell, cadascuna de les figures que va dissenyar tenia vida pròpia, i per tant mereixia un tractament diferenciat. Tant era que fos el Sol de Comediants o la lluna de Lumière –peces que li van donar cert renom– com les bruixes de totes mides penjades del fil de pescar o les carotes grotesques i simpàtiques que coronaven l'aparador del taller al carrer Sant Benet de Mataró. Cadascuna era especial, tan especial com el seu creador. L'home gran, de rialla gruixuda i forta i d'abraçada ampla on hi cabia tothom.

En Nona va morir el diumenge 12 de novembre de l'any 2000 als 45 anys. Va ser una sorpresa per a aquells que li havíem perdut la pista després que el 1998 plegués del taller de Mataró per iniciar una nova aventura a Santa Coloma de Farners. Una sorpresa i un buit molt gran, perquè el ninotaire havia deixat un record nostàlgic entre la gent del Maresme. En Nona havia dirigit la part artística de la Fira de Calella i havia posat el coll per tirar endavant un projecte al qual no es va donar oportunitat per continuar, el Mercat d'Ocasió de l'Espectacle d'Alella. Recordo que mentre desmuntava el taller anava remugant que política i cultura mai no haurien d'anar juntes i que anar-se'n de la ciutat que durant vint anys havia considerat com a seva el feia posar trist. «Estic molt tou. En desmuntar he reviscut molts moments i he recordat moltes persones i el bon tracte que he tingut amb tothom.»

Ahir vaig rebre un escrit del fill d'en Nona, en Pere Cardona, en què recorda el seu pare. La carta, que afegeixo tot seguit, m'ha fet reviure altre cop aquell gegant de veu fonda que en realitat amagava un infant ple d'imaginació. L'escrit diu així: «Molts de vosaltres que estigueu llegint aquest escrit sabreu de qui parlo. Sí, en Nona era conegut per tothom. La botiga taller la tenia al carrer Sant Benet 46, on tanta gent hi va arribar a passar! Allà els infants crèiem que tot era possible. Ja només a l'entrada, hi teníem en Nona. Amb aquella barba frondosa, aquells pantalons de peto tacats sempre de pintura, amb aquelles sandàlies “set vetes” i aquelles boines i barrets que el feien un home de conte. Com de conte també era la seva botiga taller, ben farcida de figures com si d'un món de llegenda sortissin… Hi havia bruixes, sols i llunes, Àsterix, Obèlix, Tintins, en Wally… I donant la força a la botiga hi havia aquell Tutankamon, amb aquella presència solemne, i el magnífic Pau Casals, que semblava que estava a punt de començar a tocar alguna peça amb el seu violoncel.

En Nona feia de la seva botiga taller un altre món per viure, allà no passava el temps, no podies deixar de mirar… no tan sols la botiga, sinó del taller, també ple de figures, motlles i pintures.Feia sortir de les seves mans la màgia per poder crear, les figures més maques que s'hagin vist mai. Els infants ens quedàvem amb la boca ben oberta, però no només nosaltres, gent de totes les edats es convertien també en infants transportant-se a través de les figures a espais on se sentien lliures i plens d'il·lusions.

Per Mataró va ser un autèntic luxe, poder gaudir del taller durant tants anys. Aquest mes ja farà set anys que ens va deixar. Les seves figures ben segur que el troben molt a faltar, i sens dubte deuen parlar entre elles, i alguna... fins i tot deu plorar. Però no només el troben a faltar les figures… sinó tota la gent que el va arribar a conèixer i va poder disfrutar de moments únics amb ell. Ell estarà sempre en el record de molts mataronins i mataronines, per això aquest petit record al creador de somnis, en Josep Cardona, Nona. Allà on estiguis et volem enviar un petó ben fort, Nona, que ben segur que no serà suficient per dir-te quant et trobem a faltar. Gràcies per tots els moments que ens vas regalar, gràcies per haver estat un pare diferent i per haver pintat el món d'uns colors tan especials. Gràcies per tot.»