Es diria que el diagnòstic de Montilla davant la falta crònica d'inversions, els entrebancs al desenvolupament estatutari, l'espasa de Dàmocles sobre l'Estatut al Tribunal Constitucional i la propagació a la resta de l'Estat d'una imatge distorsionada d'una Catalunya insolidària i que persegueix el castellà, és el mateix que fan els seus socis d'ERC, però la recepta per canviar-ho és diferent. Si ERC vol un referèndum d'independència, Montilla entén aquesta posició, però confia en una reacció d'Espanya. «O Espanya és plural o no serà», va dir ahir el President, a mig camí entre l'advertència i la confiança que ja va perdre el màxim capdavanter de la causa, Maragall, i que ara defensa amb el seu sedàs el democratacristià Duran, alhora que CDC insta a mirar al món i oblidar-se d'Espanya.
En tot cas, en la seva conferència del Fòrum Nova Economia al Ritz de Madrid, Montilla va alertar que Catalunya està patint les conseqüències d'«un període massa llarg de desatenció inversora», que ara, en defensa dels seus coreligionaris, va dir que s'està revertint. Montilla va agrair que José Luis Rodríguez Zapatero hagi reconegut que s'han fet malament les obres del TAV i que Catalunya ha patit desinversió de l'Estat, lamentant que a la resta de l'Estat no només el PP sinó, «de manera molt aïllada», també els socialistes han provocat la percepció contrària. I això, admet el President, genera des de fa mesos un estat d'ànim «col·lectiu» a Catalunya que va de la irritació, al recel, de l'escepticisme i el pessimisme a la desafecció i l'allunyament d'una certa idea d'Espanya que Montilla, que s'ha proposat i es proposa eradicar la temptació del «nacionalisme» de la queixa permanent tot i que ahir ho va fer, vol capgirar per evitar que l'adéu de Catalunya sigui irreversible. «La primera prova de lleialtat institucional és advertir de les greus conseqüències polítiques a mitjà i llarg termini d'una desafecció emocional de Catalunya cap a Espanya i les institucions comunes», va ressaltar el President.
Entre els greuges, Montilla va fer tota una declaració de principis a Madrid: la literatura catalana és aquella que usa la llengua catalana en referència a Frankfurt i a Catalunya no hi ha guerra de llengües. Amb un nou advertiment: «Si des de l'inici de la transició els successius governs d'Espanya haguessin fet bandera de la pluralitat de llengües que conviuen a Espanya, avui no seríem on som.» Montilla insisteix que a Espanya li convé Catalunya com a motor i conclou amb la seva recepta: estabilitat política a Catalunya, ple desenvolupament de l'Estatut en els terminis establerts i això inclou un nou model de finançament abans de l'agost vinent, compliment del compromís d'inversions, cessament de l'agitació demagògica anticatalana i, de manera immediata, màxima coordinació per resoldre la crisi de rodalies i l'arribada del tren d'alta velocitat. I es tracta només de «complir» amb el que es deu.